Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
regalèssia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de soca llenyosa, rizomatosa i dolcenca, de fulles imparipinnades, amb folíols el·líptics enters, de flors blaves o violades, reunides en raïms cilíndrics, i de fruits en llegum comprimit.
Creix en sòls argilosos i humits de terra baixa, a l’Europa meridional i oriental També és conreada L’arrel, que és masticatòria, conté un glucòsid enteroide edulcorant àcid glicirrízic de tipus saponínic L’extret i el glicirizinat amònic són emprats com a additius edulcorants en bromatologia i en farmàcia L’extret sec, anomenat pega dolça , és presentat en barretes o pastilles El seu consum excessiu pot ésser perjudicial en persones afectades de trastorns cardiovasculars
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la…
mannà
Botànica
Farmàcia
Substància gomosa i dolça que flueix espontàniament com una exsudació de diverses plantes, especialment del freixe de flor.
Conté mannitol, i és emprat com a purgant
aigua dura
Farmàcia
Química
Denominació tècnica d’una aigua dolça quan conté en solució quantitats importants (per exemple, de l’ordre de 50 mg/l o més) d’ions Ca 2 +
o Mg g +
.
Qualsevol altre ió de metall pesant present contribueix també a la duresa Les aigües dures precipiten el sabó de les seves solucions i impedeixen la formació d’escuma La duresa d’una aigua es mesura pel mètode clàssic de la hidrotimetria, o, més modernament, per complexometria amb EDTA
aigua blana
Farmàcia
Química
Denominació tècnica de l’aigua dolça que, ja d’origen o bé per un tractament de desenduriment, conté en solució quantitats febles o nul·les d’ions calci, magnesi o d’altres metalls pesants.
Cou bé els llegums