Resultats de la cerca

En les plantes medicinals hom empra les parts de la planta més riques en substàncies actives arrels, flors, fulles, escorça Sovint aquestes drogues són emprades en forma de preparacions galèniques infusió, decuit, extracte, tintura

Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament per tal de poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa per tal d’obtenir la concentració desitjada

Farmacològicament hom la determina o bé calculant la concentració de la droga en els fluids corporals o bé determinant la magnitud de la resposta farmacològica, això és, la fracció de la dosi del fàrmac que és aprofitable per a l’organisme en condicions òptimes En el cas dels nutrients, val a dir que no sempre tota la quantitat d’una substància determinada, present en un aliment concret, és digerida i absorbida i, per tant, és útil per a l’organisme

El seu consum abusiu pot crear hàbit i dependència, produir greus pertorbacions físiques i mentals i alterar la personalitat droga Els estupefaents solen tenir aplicació terapèutica

Fou semisintetitzada el 1943 per Stoll i Hofmann a partir de l’ergometrina És una droga que, a dosis de micrograms, produeix un gran efecte psicomimètic i allucinogen En el decenni dels seixanta, Tymothy Leary donà a conèixer el seu ús com a estupefaent De mecanisme poc conegut, els efectes allucinògens trip o “viatge” d’una dosi de 30 i 100 μg duren de 4 a 8 hores El seu consum ha estat vinculat a l’art psiquedèlic

Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica

És emprada com a simpaticomimètic i estimulant del sistema nerviós central, i afavoreix particularment la secreció de dopamina, d’efectes euforitzants El seu ús terapèutic és infreqüent i l’administració en dosis molt baixes A mitjan anys seixanta determinats collectius n’iniciaren el consum com a droga de moda, i des de la dècada de 1990 ha esdevingut una de les drogues sintètiques que més s’ha popularitzat, gràcies al seu enorme poder addictiu i a la relativa facilitat d’elaboració en petits laboratoris clandestins Els centres de producció es localitzaren inicialment als Estats Units, però…