Resultats de la cerca

Els tranquillitzants poden ésser majors , utilitzats com a terapèutics de les psicosis greus, i menors , emprats com a drogues d’elecció en les neurosis i especialment en els estats d’ansietat Són tranquillitzants majors els derivats de la rauvòlfia i de la fenotiazina, i menors, alguns derivats del difenilmetà i alcanodiols

La seva acció bacteriostàtica és deguda a la inhibició de la síntesi proteica del bacteri La seva biodisponibilitat oral és d’un 90-100% i hom n'obté el màxim nivell plasmàtic al cap d’una hora El seu ús ha d’ésser rar, ja que juntament amb la lincomicina són de segona elecció en infeccions anaeròbiques poc freqüents i per estafilococs

Els fàrmacs antiparkinsonians es basen en el fet que el trastorn bioquímic fonamental d’aquesta malaltia és un dèficit de dopamina en els ganglis basals, que produeix un desequilibri entre els sistemes dopaminèrgics , el més important dels quals, la levodopa precursor de la dopamina és el fàrmac d’elecció, generalment associat amb un inhibidor de la dopadescarboxilasa, i anticolinèrgics , entre els quals cal destacar el trihexifenidil

En inhibir la secreció de protons de la cèllula parietal gàstrica té una acció antiàcida més intensa, ràpida i duradora que els antihistamínics H 2 És el fàrmac de primera elecció en el tractament de les esofagitis pèptiques secundàries a reflux esofagogàstric i en la síndrome de Zollinger-Ellison També és útil en altres casos en què cal neutralitzar l’acidesa gàstrica úlcera pèptica, gastropatia per AINES, lesions ulceroses per estrès

Ha demostrat millor eficàcia i menys efectes secundaris que els antidepressius tricíclics, però té un cost econòmic superior Es considera d’elecció en el tractament dels trastorns depressius i obsessivocompulsius, i del pànic, fòbies i bulímia nerviosa Els efectes secundaris poden incloure trastorns digestius diversos basqueig, vòmits, diarrea, etc i trastorns neurològics com cefalea, somnolència, cansament, etc, per la qual cosa cal administrar-la amb molta precaució en pacients que han de conduir o manejar maquinària perillosa

Presenta una gran disponibilitat oral no influïda pels aliments i també es pot administrar per via parenteral És el fàrmac d’elecció en el tractament de la candidiasi esofàgica i en la candidiasi vaginal resistent a altres antifúngics en dones no embarassades Està indicat en les candidiasis que afectin qualsevol mucosa i en la criptococcosi, inclosa la meníngia, i en general en qualsevol micosi El seu ús està aprovat en la prevenció de la criptococcosi en pacients amb la sida, i de la candidiasi en pacients sotmesos a tractament immunosupressor Els efectes secundaris poden…

El més representatiu és la vancomicina Són fàrmacs bactericides enfront cocs i alguns bacils grampositius, aerobis i anaerobis Inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana En no absorbir-se per via oral s’han d’administrar per via parenteral Segons la dosi i la idiosincràsia individual poden tenir efectes tòxics sobre l’oïda i els ronyons Poden presentar reaccions adverses, com leucopènia, eosinofília, trombopènia i reaccions cutànies La vancomicina és l’antibiòtic de primera elecció en infeccions greus per Staphylococcus aureus resistents a antibiòtics betalactàmics i per…

Actua al nivell de la transcriptasa inversa del VIH i n'impedeix la replicació, amb la qual cosa, si bé no guareix la malaltia, aconsegueix d’augmentar la supervivència i millorar la qualitat de vida del pacient, en fer possible una disminució de la incidència d’infeccions oportunistes Atès que travessa bé la barrera hematoencefàlica i assoleix en el LCR concentracions d’aproximadament un 55% de les assolides en el plasma, moltes vegades permet aconseguir una regressió de la patologia neurològica La seva administració origina diversos efectes secundaris adversos, entre els quals destaca l’…

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…