Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
benzodiazepina
Farmàcia
Grup de psicofàrmacs tranquil·litzants menors amb efectes anxiolític, miorelaxant, anticonvulsiu i hipnòtic, segons la dosi.
El seu ús és molt estès i encara que presenten una bona tolerància i baixa toxicitat poden causar vertigen, atàxia, impotència sexual i metropatia provoquen sempre somnolència, destorbs en la coordinació motora i trastorns de la son disminució de la fase REM Sembla que no originen dependència D’entre les benzodiazepines més utilitzades, en destaquen el diazepam, el clordiazepòxid i el temazepam
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi respiratòria Els…
ciclosporina
Farmàcia
Medicina
Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams
i d’altres fongs imperfectes.
Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n'establí l’…
pegat
Farmàcia
Emplastre adhesiu estès generalment sobre una tela de cotó, de forma determinada segons la part del cos on hom l’ha d’aplicar, i que deixa tot al voltant un espai d’1 o 2 cm sense cobrir. Els emplastres més emprats per a la preparació de pegats són els revulsius —cantàrides, euforbi—, constituïts per una mescla de resines i greixos als quals hom afegeix el revulsiu. Són preparats per fusió i aplicats sobre la pell en calent. El pegat adhesiu simple, en forma de tires, és l’esparadrap..