Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
matafaluga

Matafaluga
Raffi Kojian (cc-by-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles incises o pinnatipartides, d’umbel·les de flors blanques i de fruits aromàtics.
De procedència asiàtica, és conreada per a l’obtenció dels fruits, els quals tenen propietats estomacals, carminatives, expectorants i galactògenes, i són la base de l’elaboració de l'anís
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
cubeba
Botànica
Farmàcia
Liana dioica, de la família de les piperàcies, de fulles glabres, ovades i acuminades.
Originària de Java i Sumatra, és conreada arreu de l’Àsia tropical a causa dels fruits Generalment les plantacions són mixtes de cubeba i de cafè
mostassa negra

Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
essència
Alimentació
Farmàcia
Química
Perfumeria
Cadascuna de les substàncies olioses, lipòfiles, intensament oloroses, d’origen vegetal, destil·lables i generalment volàtils en corrent de vapor.
Molt difoses en la natura, hom les troba en les fulles, les flors, els fruits i les llavors de diverses espècies vegetals Els constituents principals dels olis essencials són els terpens a més dels hidrocarburs alifàtics i de llurs derivats oxigenats alcohols, aldehids, cetones, èsters, hom hi troba també hidrocarburs aromàtics, fenols i llurs derivats, i en algunes essències, també, composts sulfurats i nitrogenats Hi ha essències constituïdes només per un terpè, com l’essència de gerani, que conté del 84% al 90% de geraniol, i essències en les quals el constituent principal no…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…
picrotoxina
Farmàcia
Principi que hom obté dels fruits de la croca de llevant (Anamirta cocculus).
És una substància blanca, de sabor amarg, poc soluble en l’aigua freda i més soluble en l’alcohol i el cloroform Forma sals amb les bases És un tòxic d’acció semblant a la de l’estricnina És poc emprat com a parasiticida
oli de ginebró
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Líquid que hom obté destil·lant en corrent de vapor d’aigua els fruits —baies— del ginebró.
És incolor, amb una forta olor i un sabor balsàmic i ardent És soluble en l’alcohol, èter i cloroform Conegut també com a essència de ginebró , és emprat, en farmàcia, com a revulsiu, en friccions Hom l’utilitza també per aromatitzar algunes begudes, com la ginebra
estrofant
Botànica
Farmàcia
Arbust de l’Àfrica tropical, de la família de les apocinàcies, amb fulles coriàcies, flors de corol·la tubular quinquelobulada i fruits en fol·licle.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina