Resultats de la cerca

Creix en erms, vores de camins, talussos, etc, a la regió mediterrània i a l’Europa occidental En medicina popular serveix per a guarir ferides i per a aclarir la vista

Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors

Els seus principis actius són algunes essències i resines, que li confereixen una acció balsàmica i desinfectant fou molt emprat, en ús intern, per a guarir les afeccions genitourinàries i, externament, contra la sarna En pintura és utilitzat per a retardar l’assecatge, i en restauració per a regenerar la capa de vernís protector a fi d’eliminar l’emblaviment, i, així matexi, per a estovar les capes d’engrut en els processos de neteja

Acostumen a incloure tots els medicaments necessaris i suficients per a tractar o prevenir les malalties que hom preveu que poden presentar-se en els dispensaris o hospitals de l’organització Així hom parla del petitori de farmàcia militar, de la beneficència municipal , etc Els petitoris són sempre limitatius perquè hi són exclosos els medicaments que hom considera de luxe o no imprescindibles Aquest caràcter limitatiu els ha fet com més va més impopulars i cada vegada són menys les organitzacions que els tenen, car l’aplicació de qualsevol mitjà o medicament que el metge creu necessari o…

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions…

Normalment hom aplica aquest terme als medicaments d’ús casolà, que tenen una base vegetal i una activitat reduïda també és aplicable a altres mitjans, com ara banys, massatges, etc Hom oposa els remeis magistrals magistral als remeis oficinals oficinal

Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la riquesa de…

Originàriament la farmàcia no era de fet una ciència independent, sinó que formava part dels coneixements mèdics, car era el metge qui preparava els medicaments Els descobriments en el camp de la química i, especialment, en el de la botànica influïren en l’evolució de la farmàcia Els primers texts que hom en coneix són els egipcis, que es limiten a donar la manera d’obtenir certs preparats amb poder de guarir posteriorment foren els grecs els qui n'escriviren obres, que tingueren vigència durant molts segles A l’època medieval el món islàmic donà un nou impuls a la ciència…