Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cumarina
Farmàcia
Substància anticoagulant derivada del dicumarol.
Només té activitat in vivo , segons que sembla, perquè impedeix la formació de protrombina al fetge Tant per aquesta acció com per la fórmula, hom la pot considerar com l’antivitamina K
warfarina
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 161°C.
Actua com a antagonista de la vitamina K, que és un cofactor necessari en la síntesi dels factors II, VII, IX i X de la coagulació La seva biodisponibilitat oral és del 100% i hom l’empra en forma de sal sòdica com a anticoagulant
antagonisme
Farmàcia
Acció o efectes d’un medicament oposats als d’un altre.
Això pot ésser motivat, o bé per una reacció química entre ells cas de l’hiposulfit i els cianurs, o pel fet que actuen de forma oposada sobre un mateix substrat orgànic cas de la muscarina i l’atropina En la farmacodinàmica hom ha observat que les semimolècules tenen acció antagonista amb la molècula sencera viatmina K i dicumarina
vitamina
Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…
anticoagulant
Representació gràfica i percentatge dels valors del temps de protrombina en l’individu normal (puntejat) i en el pacient en tractament anticoagulant (ratllat). La fletxa puntejada indica el desplaçament des de la zona dels valors normals de l’individu sa a la zona òptima per a la terapèutica de l’individu en tractament. La progressió a nivells més baixos (fletxa ratllada) és perillosa i cal reduir la medicació
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Agent que inhibeix la coagulació de la sang en interferir algun dels seus mecanismes.
En el plasma sanguini, i circulant lliurement, hi ha diversos anticoagulants, com l’antitromboplastina, l’antitrombina, etc En certes situacions patològiques hom pot trobar, també en el plasma, d’altres anticoagulants o taxes anòmales dels habituals Ultra aquests anticoagulants produïts pels organismes, n'hi ha d’altres, de procedència diversa, emprats en farmàcia L’oxalat i el citrat sòdics, per exemple, actuen respectivament desionitzant i precipitant el calci factor IV de la coagulació no poden ésser utilitzats en terapèutica per la seva toxicitat, però hom els fa servir per a mantenir la…
coagulant
Farmàcia
Fàrmac que provoca o accelera la coagulació de la sang extravasada; els més emprats són la vitamina K, les sals de calci, l’aigua oxigenada, l’aigua d’hamamelis, etc.
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…