Resultats de la cerca

El líquid de maceració pot ésser aigua o una mescla d’alcohol i aigua a la temperatura ambient, a la qual hom afegeix sovint un àcid o un àlcali per facilitar-ne l’extracció Constitueix la primera etapa de la lixiviació

Hom procedeix per maceració, amb agitació a una temperatura de 30° a 45°C

És obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó té acció excitant i hemostàtica, i hom l’aplica a ferides i plagues

La majoria són preparades al 10% Són obtingudes per maceració i lixiviació de la planta triturada, d’una manera anàloga a l’emprada per als extrets

Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann

Emprada com a vermífug, és administrada en forma de lavativa diluïda en aigua bullida i tèbia

També és anomenat alcohol de trementina compost , i és emprat com a liniment analgèsic d’ús extern

Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre

Els extrets són sempre més concentrats en principis actius que la droga original Com que són productes molt actius, hom els valora químicament i biològicament per tal de poder-ne fixar la concentració El mètode més emprat consisteix a evaporar la solució fins a consistència xaroposa per tal d’obtenir la concentració desitjada