Resultats de la cerca

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona…

Juntament amb la farmacologia descriptiva i quantitativa, la farmacodinàmica constitueix la fase de l’estudi analític del mecanisme d’acció de les drogues Aquesta anàlisi ha d’ésser fisiològica, farmacofisiològica, física i bioquímica, per tal de poder conèixer l’acció de les drogues sobre els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes circulatori, respiratori, nerviós, i ha d’atènyer el nivell del funcionament cellular farmacodinàmica cellular o d’una part de la cèllula, és a dir, molecular farmacodinàmica molecular

Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica

Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade  de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes  cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…

És format per dues cadenes fortament lligades, les gentamicines C 1 i C 2 , que hom ha pogut separar Es presenta en forma de pólvores amorfes que es fonen entre 102° i 108°C el pes molecular és de 543

Té un pes molecular de 343,90 Farmacològicament es presenta en forma de pólvores cristallines de color groc pàllid i poc solubles en aigua És administrada per via oral i serveix per al control de la simptomatologia allèrgica, sobretot com a profilàctic

Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina

Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les…

Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…

En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…