Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
narcòtic
Farmàcia
Dit de la substància que produeix narcosi.
Els narcòtics són depressors de l’activitat del sistema nerviós que indueixen al son, alhora que creen hàbit Hom pot classificar-los en tres grans grups drogues naturals, alcaloides procedents de productes naturals i llurs derivats, i narcòtics sintètics , entre els quals cal considerar els analgèsics de síntesi, amb capacitat de produir hàbit La venda de narcòtics és sotmesa a una legislació especial, per tal de protegir el ciutadà de la possible formació d’hàbit Segons llur ús, els principals narcòtics són l’haixix, la morfina, l’opi, l’heroïna i la cocaïna El període dels…
pantopon
Farmàcia
Producte que conté, en forma de clorhidrats, tots els alcaloides de l’opi.
És emprat com a analgèsic en els mateixos casos que la morfina i l’opi
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…
meconat
Farmàcia
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid mecònic.
Tenen una importància especial els dels alcaloides morfínics narcotina, narceïna, morfina, etc Els meconats són la forma natural amb què es presenten els alcaloides de l’opi
laudanina
Farmàcia
Alcaloide tòxic, contingut en l’opi.
Hom l’extreu de les aigües mares alcalines, resultants de l’extracció de la morfina, en les quals apareix en la quantitat d’un 0,005% de l’opi emprat
metoclopramida
Farmàcia
Química
Substància descrita l’any 1964 per Justin-Besaçon que es presenta en forma de monoclorhidrat i diclorhidrat; aquest últim es descompon a 145°C.
Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres
naloxona
Farmàcia
Química
Compost semisintètic derivat de l’oximorfoma; es presenta en forma de cristalls que es fonen a 184°C.
Actua com a competidor de la morfina i anàlegs pels receptors encefalínics Antagonitza la depressió respiratòria induïda pels narcòtics tant naturals com sintètics, per la pentazocina i pel propoxifè Hom l’administra repetidament ja que la durada de la seva acció és breu És emprada sobretot en el tractament de la sobredosificació per derivats opiacis
epibatidina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic extret de la pell de la granota Epipedobates tricolor
.
Es tracta d’un alcaloide, de fórmula empírica C 1 1 H 1 3 N 2 Cl, que té un poder analgèsic 200 vegades més elevat que la morfina Conté un anell de piridina unit a un clor i a un anell de sis àtoms de carboni amb un nitrogen que fa de pont al mig Hom pensa que el clor és responsable del poder analgèsic
fitoteràpia
Farmàcia
Medicina
Branca de la medicina que empra les plantes amb propietats terapèutiques per a guarir determinades afeccions.
Des de l’antiguitat grega són conegudes les propietats de nombroses drogues vegetals narcòtiques cascall, jusquiam, purgatives ricí, àloes i diürètiques ceba marina Tanmateix, el període veritablement científic fou el s XIX, amb l’aïllament dels principis actius dels vegetals, com la morfina, l’estricnina, la quinina, la cafeïna, la cocaïna, etc El desenvolupament de la química permeté, al començament del s XX, el naixement de la quimioteràpia i de la farmacologia El descobriment d’alcaloides, com la reserpina, l’ergocristina, la vincamina i la vinblastina, ha assenyalat la…