Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
6-mercaptopurina
Bioquímica
Farmàcia
Derivat de la purina, obtingut a partir de la hipoxantina per tractament amb pentasulfur de fòsfor.
Actua per mecanisme competitiu enfront de la 6-aminopurina adenina i inhibeix la síntesi dels àcids nucleics Ateses les seves propietats antibiòtiques i citostàtiques, és emprat com a quimioteràpic per a guarir certes varietats de leucosis i de tumors
aciclovir
Farmàcia
Fàrmac antivíric.
Es tracta del primer quimioteràpic antivíric desenvolupat 1977 En inhibir la polimerasa de l’ADN impossibilita la síntesi d’àcids nucleics vírics i evita selectivament la replicació del virus Actiu contra els virus del gènere Herpes com els VHS, VVZ, el de l’encefalitis herpètica, l’herpes neonatal i l’herpes mucocutani La resistència vírica al fàrmac va creixent lligada a mutacions en els gens dels virus i adquireix importància en pacients immunodeprimits sida, pacients sotmesos a trasplantaments o a quimioteràpia, nens amb agammaglobulinèmia, etc
antibacterià
Farmàcia
Fàrmac que combat els bacteris.
Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els…
cianocobalamina
Farmàcia
Química
Cristalls vermells isolats de cultius de Streptomyces griseus
per Karl Folkers i els seus col·laboradors l’any 1947.
Corresponen al principi actiu dels extractes de fetge fresc descoberts l’any 1926 per George R Minot i Williams P Murphy, i emprats per aquests en el tractament de l’anèmia megaloblàstica Els composts de la vitamina B 1 2 cobalamines són complexos de cobalt amb un grup ciano i una estructura cíclica tetrapirròlica És un factor universal, o sigui, necessari per a tota forma de vida Té un paper important en la síntesi dels àcids nucleics, en el metabolisme de l’àcid fòlic dels greixos i dels aminoàcids i en la conversió dels glúcids en greixos S'emmagatzema a la melsa i als ronyons
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
vitamina

Principals vitamines conegudes
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Farmàcia
Denominació genèrica de diverses substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats per al manteniment de les funcions metabòliques dels organismes.
Els animals superiors no tenen capacitat per a sintetitzar vitamines, i les han d’obtenir de plantes, animals o microorganismes que formen part de llur dieta, o bé de microorganismes en simbiosi dins el tub digestiu La deficiència d’una vitamina en la dieta provoca en els animals superiors malaltia per carència , anomenades, en general, avitaminosi Certs microorganismes que no sintetitzen totes les vitamines que necessiten només creixen en els medis en què les troben a bastament, i en el cas que hom els vulgui cultivar laboratori clínic, de recerca, indústria alimentària, farmacèutica, etc,…