Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
unça
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g.
nandrolona
Farmàcia
Esteroide anabòlic d’estructura semblant a la de la testosterona.
Se subministra en els casos en què hom vol incrementar el pes i el desenvolupament
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
extret fluid
Farmàcia
Extret líquid que conté, en pes, els principis actius continguts en el producte original.
demulcent
Farmàcia
Producte que, en solució, actua (de forma purament mecànica) com a protector dels teixits irritats.
Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica
gentamicina
Farmàcia
Antibiòtic aïllat dels productes de la fermentació del Microspora purpurea i d’altres varietats.
És format per dues cadenes fortament lligades, les gentamicines C 1 i C 2 , que hom ha pogut separar Es presenta en forma de pólvores amorfes que es fonen entre 102° i 108°C el pes molecular és de 543
clemastina
Farmàcia
Química
Antihistamínic H 1
.
Té un pes molecular de 343,90 Farmacològicament es presenta en forma de pólvores cristallines de color groc pàllid i poc solubles en aigua És administrada per via oral i serveix per al control de la simptomatologia allèrgica, sobretot com a profilàctic
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
toxicitat
Medicina
Farmàcia
Activitat tòxica d’una substància, que pot ésser aguda o crònica.
Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis