Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
uliron
Farmàcia
Una de les primeres sulfamides emprades.
És una substància blanca poc soluble en aigua i soluble en alcohol Pot produir cristallúria renal
gliclazida
Farmàcia
Química
Substància cristal·lina que es fon a 180-182°C.
Administrada per via oral produeix un efecte hipoglucemiant és contraindicada en hepatopaties cròniques, en l’embaràs i en la insuficiència renal
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…
doxiciclina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic del grup de les tetraciclines amb ampli espectre d’activitat que inclou bacteris grampositius i gramnegatius, rickèttsies, clamídies i alguns anaerobis; actua com a bacteriostàtic.
En medicina és emprada per a combatre les infeccions produïdes per gèrmens sensibles i és l’única tetraciclina que pot ésser administrada en el cas d’insuficiència renal
espironolactona
Farmàcia
Química
Diürètic amb estructura d’esteroide relacionada amb la de l’aldosterona, amb un anell lactònic de cinc membres a la posició C₁₇ del nucli.
Es presenta en forma de sòlid cristallí que es fon a 134-135°C Actua com a antagonista competitiu de l’aldosterona provocant una disminució del bescanvi de sodi per potassi en el túbul renal És un diürètic estalviador del potassi que hom administra sol o en combinació amb altres diürètics
flucitosina
Farmàcia
Química
Agent antifúngic sintetitzat l’any 1967.
Es presenta en forma de cristalls de color blanc que es fonen a 295-297°C amb descomposició És activa sobretot contra Candida albicans i Aspergillus fumigatus És administrada per via oral i hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica al cap de dues hores En medicina és emprada com a antifúngic general essent l’associació amb l’amfotericina B molt útil en individus amb insuficiència renal
diclofenac
Farmàcia
AINE derivat de l’àcid fenilacètic.
Actua mitjançant un mecanisme inhibidor de la síntesi de prostaglandines Eficaç en les formes inflamatòries i degeneratives de les malalties reumàtiques, en les crisis de gota i en general en dolors i inflamacions d’etiologia a l’aparell locomotor Està contraindicat en cas d’allèrgia als AINE o als inhibidors de la síntesi de prostaglandines i en la malaltia ulcerosa En tractaments llargs pot tenir efectes tòxics per a la funció renal i hepàtica
retardador
Farmàcia
Dit del producte que retarda l’assimilació o l’eliminació d’un medicament i n’allarga l’acció.
En el primer cas hom l’aplica a formes sòlides orals comprimits, càpsules per mitjà d’un vernís que les fa menys solubles en el suc gàstric i en l’intestinal en les formes sòlides injectables suspensions hom procura que siguin poc solubles penicillina procaïna, penicillina benzatina En el segon cas hom actua sobre el mecanisme d’eliminació del medicament probenecida, per a retardar l’eliminació de la penicillina, a causa del blocatge de la secreció tubular renal
farmacocinètica
Farmàcia
Branca de la farmacologia.
Estudia les vies d’introducció del fàrmac dins l’organisme digestiva, parenteral, el seu repartiment en el medi interior sang, limfa i la seva distribució en els òrgans, com també l’acció de certs processos vitals bioquímics, enzimàtics sobre la molècula del fàrmac i sobre els metabòlits resultants i llurs vies d’excreció intestinal, salival, renal, etc Per tal de poder seguir la trajectòria de les molècules d’una droga dins l’organisme hom procedeix a marcar un de llurs àtoms, la qual cosa constitueix el camp d’estudi de la farmacoquímica isotòpica
salurètic
Farmàcia
Dit de la substància que facilita l’excreció renal del clorur sòdic (diürètic).
Hom els classifica en salurètics majors , que provoquen una excreció important de sodi mercurials, tiazides, derivats dels àcids antranílic i fenoxiacètic, i salurètics menors , com els inhibidors de l’anhidrasa carbònica, acidificants, xantines, osmòtics i antagonistes hormonals