Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
clortalidona
Farmàcia
Química
Substància estructuralment semblant a les tiazides i amb propietats diürètiques similars.
Es presenta en forma de pólvores cristallines de color blanc que es fonen amb descomposició aproximadament a 220°C Inhibeix la reabsorció dels electròlits pels túbuls renals, fet que augmenta l’eliminació del sodi, del clor i de l’aigua En medicina és emprada com a diürètic i en el tractament de la hipertensió
vincristina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la Vinca rosea, juntament amb la vinblastina.
És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic
amikacina
Farmàcia
Química
Antibiòtic semisintètic derivat de la kanamicina A
.
Pertanyent a la classe dels antibiòtics aminoglicòsids, fou preparada per Kawaguchi i alguns collaboradors l’any 1972 Es presenta en forma de pólvores cristallines que es fonen a 203-204°C El seu espectre i les característiques farmacocinètiques són similars a les de la kanamicina És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents sobretot bacils gramnegatius
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
mandràgora
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les solanàcies, d’arrel napiforme, molt gruixuda, sovint bífida i a vegades antropomorfa, de fulles simples, oblongues, en roseta basal, de flors campanulades i violades i de fruits en baia groga o ataronjada.
Comprèn dues espècies, Mofficinarum , de la Dalmàcia, i Mautumnalis , de la part sud-occidental de la península Ibèrica i d’altres contrades mediterrànies Les arrels, carnoses i fètides, tenen propietats narcòtiques i sedants similars a les de la belladona, i contenen un alcaloide, la mandragorina A causa de l’estranya forma de les arrels que a vegades evoquen figures humanes, la mandràgora ha estat molt emprada en l’ocultisme, especialment en la preparació de filtres, per raó dels poders afrodisíacs i guaridors de l’esterilitat que hom li ha atribuït
Josep-Narcís Roca i Ferreras
Literatura catalana
Historiografia catalana
Medicina
Farmàcia
Metge, farmacèutic, escriptor i pensador polític.
Vida i obra Llicenciat en farmàcia 1854 a Barcelona i en medicina 1863 a Madrid, fou fundador 1860 i codirector de la Revista farmacéutica española i d’ El Compilador Médico 1865, òrgan oficial de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, que durant la Primera República, amb el nom de La Independencia Médica , propagà el positivisme, el racionalisme i la llibertat de pensament i d’ensenyament A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern…
, ,