Resultats de la cerca

Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…

Des del 1477 exercí diversos càrrecs polítics a Roma, i el 1487 anà a Salamanca, d’on fou professor Inicià la noblesa de la cort castellana en els estudis clàssics Realitzà una missió diplomàtica prop del soldà d’Egipte 1501-02, fou protonotari apostòlic i conseller d’Índies, i des del 1505 fins a la seva mort, degà del capítol de la catedral de Granada L' Opus epistolorum Alcalà, 1530 és una mina de notícies diverses sobre la inquisició, els jueus, els moriscs, els personatges de la cort, etc i abraça el període 1488-1525 La De Orbe Novo Decades Alcalà, 1530, crònica de les expedicions i…

Vida i obra Fill de Rafael d’Olesa i Pont Ciutadà honrat de Mallorca, participà en diversos certàmens poètics valencians, com el celebrat en honor de la Puríssima Concepció 1486, i també és autor d’altres poesies en català i en llatí de tema religiós, com l’ Obra en rims estramps per los trenta-tres anys de Jesucrist 1483, de tema cristològic Fou jurat el 1487 i el 1489 Deixeble de Bartomeu Caldentei, poesies seves llatines figuren en publicacions d’aquest Les seves obres profanes, en canvi, no ens han pervingut Publicà un Liber de lege christiana València 1515, en vers llatí,…

Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en el corrent…

Durant aquest període s’esdevenen uns canvis importants que afecten la personalitat total i creen un estat de crisi personal que influeix en la conducta de l’individu L’expressió d’aquesta situació conflictiva varia extraordinàriament segons l’ambient familiar i segons l’actitud que la societat adopta de cara a l’adolescent L’inici dels canvis de l’adolescència sol correspondre als primers grans canvis endocrins, els quals possibiliten les transformacions corporals de la pubertat desenvolupament de les gònades i aparició dels caràcters sexuals secundaris caràcter sexual Els canvis psicològics…

Després de la purificació que la crítica històrica n’ha fet, són poques les dades biogràfiques de Confuci que gaudeixen de certesa Sembla, però, que, havent restat orfe de pare des d’infant, s’educà en la pobresa Tanmateix, arribà a ocupar diferents llocs en l’administració Lu Morta la seva mare, es consagrà, durant tres anys de tancament, a l’estudi de les antigues tradicions i lleis, que provà de posar novament en pràctica, començant per ell mateix Per motius desconeguts hagué de sortir de la seva terra al principi del segle V aC, acompanyat d’alguns deixebles, i visqué errant…

Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada…

Objectes sempre de culte, tots són expressió —generalment personificada— del misteri de l’existència viscut per l’home o d’allò que per a l’home, al llarg del temps, resta inexplicable des d’una perspectiva immediata forces de la natura i de la vida, esdeveniments de la història i del destí de les persones, origen i fi del món i de l’home, etc El caràcter genèric del terme, susceptible de les més diferents i àdhuc contraposades significacions, és ja expressió de la impossibilitat de definir, segons un únic concepte clar i determinat, l’essència del que hom anomena Déu , i, en…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…