Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
creença
Filosofia
Actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.
Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…
assentiment
Filosofia
Adhesió de la intel·ligència a una proposició o percepció.
És un acte que forma part del judici, en tant que és reconeixement o acceptació de la veritat enunciada per aquest
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
molinisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina proposada per Luis de Molina per tal d’harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana i que centrà els grans debats del segle XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir.
El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…
estoïcisme
Filosofia
Escola filosòfica grecoromana.
Hom distingeix tres períodes dins l’estoïcisme l’estoïcisme primitiu segle III aC, representat per Zenó de Cítium, Cleantes i Crisip, que consisteix en una doctrina de base materialista que combina les línies generals dels cínics i d’Heràclit, tracta sobretot de física i lògica i es caracteritza pel dogmatisme, representat bàsicament per Crisip l’estoïcisme mitjà segle II-I aC, representat per Paneci i Posidoni, que incorpora elements platònics, abandona gradualment el materialisme i aborda preferentment temes morals i l’estoïcisme nou s I, representat per Sèneca, Epictet i Marc Aureli, que,…
Xesco Boix
Xesco Boix
© AVUI
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb què és conegut el músic, cantant de folk i animador d’espectacles infantils Francesc Boix i Masramon.
Fill del poeta Josep Maria Boix i Selva Influït pels cantants nord-americans, fundà el Grup de Folk 1966, que adaptà temes dels Estats Units i en creà de nous Després formà el grup de cançó infantil Ara va de bo 1971, que recuperà i creà temes populars catalans i també adaptà al català cançons de molts altres països Tres anys després cantà en solitari, però vinculat als grups El Sac i Els Cinc Dits d’una Mà Excellí en les seves actuacions —molt nombroses— en directe, per la seva extraordinària capacitat d’atreure i guanyar-se l’atenció i l’afecte dels infants Enregistrà discos i…
,
revista
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.
La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al segle XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb…
teosofia
Filosofia
Religió
Moviment religiosoesotèric, conegut també per Societat Teosòfica, fundat a Nova York per Jelena P. Blavatskij
.
Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren uns quants…
ad baculum
Filosofia
Locució que significa ‘al bastó’, aplicada a l’argument fal·laciós consistent a utilitzar la força o l’amenaça de força per a provocar l’acceptació d’una conclusió.
Jeremy Bentham
Economia
Filosofia
Història
Història del dret
Filòsof, polític, jurista i economista anglès, representant principal de l’utilitarisme
.
Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part…