Resultats de la cerca

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Es llicencià en lleis a Cervera i s’hi doctorà a Barcelona el 1837 Fou professor de filosofia a l’Acadèmia de Ciències 1834-45 i, més tard, professor i secretari interí de la universitat restaurada de Barcelona Fou membre del collegi d’advocats, soci de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Societat del Foment de la Illustració i director de l’Institut Barcelonès Membre del partit liberal, fou diputat a corts el 1843, en 1844-46, el 1853 i el 1857, amb una tendència, però, a una posició centroesquerrana A Madrid fou partidari del proteccionisme per la indústria catalana des dels…

Vida i obra Era fill de l’advocat  Josep Antoni Elias i d’Aloy , un dels fundadors de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i amb qui collaborà en algunes de les seves obres jurisprudencials, i germà de  Ramon , metge, i de Josep Elias i de Molins , advocat i economista Feu els estudis superiors a Barcelona, a les aules de l’Escola de Diplomàtica, fins a obtenir el títol d’arxiver, bibliotecari i arqueòleg 1872 El 1873 inicià el seu treball a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, després passà a l’Arxiu de Palma de Mallorca 1875 i, finalment, assumí la direcció 1879 del nounat Museu…

Fill d’un advocat d’origen jueu, convertit al protestantisme, estudià dret, per indicació del seu pare, a les universitats de Bonn i Berlín Molt aviat, però, s’interessà per la filosofia i s’incorporà a l’esquerra hegeliana Privat d’iniciar una carrera com a professor universitari a causa de la reacció política dominant, Marx desenvolupà la seva crítica al que considerava un sistema polític irracional des del diari Rheinische Zeitung Gaseta Renana del gener del 1842 al març del 1843, òrgan de la burgesia liberal renana, que aviat fou prohibit per les autoritats prussianes Aquesta…