Resultats de la cerca

Educat a la Universitat de Salamanca, on fou catedràtic de teologia moral 1524 i rector 1529 Imità i adaptà obres dels clàssics antics, però, sobretot, excellí amb obres morals Diálogo de la dignidad del hombre i científiques Tratado sobre la piedra imán , etc

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Estigué vinculat a la secta dels assassins d’Alamūt i passà, després de la seva desfeta per Hülegü, al servei d’aquest És autor d’un tractat d’ètica, Ahlāq-i nāṣirī , però és conegut, sobretot, per la seva activitat científica Fundador i director de l’observatori astronòmic de Marāga, adaptà i traduí a l’àrab i al persa nombroses obres clàssiques, en especial d’Euclides i de Ptolemeu Les seves taules astronòmiques al-Ziǧ al-īl-hānī foren vigents fins i tot després de les d’Ulug Beg s XV

Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs…

Vida i obra Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana Les seves novelles reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat Després d’una novella breu, El passat, cendra 1926, publicà Samuel Història d’un bon dependent lladre i màrtir 1927, La suprema voluntat 1928 —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…

La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…

En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…