Resultats de la cerca

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Estudià filosofia a la Universitat de Frankfurt i música a Viena 1924, amb Alban Berg, Anton Webern i Arnold Schönberg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc Professà filosofia a Frankfurt, fins que el 1933 li fou prohibit pel règim hitlerià l’exercici de la docència Emigrà primer a Londres, on passà quatre anys, i després als EUA, on residí fins al 1949, que retornà a Alemanya, on ensenyà a la Universitat de Frankfurt fins que morí La seva orientació…

Sosté la primacia de la investigació del conèixer sobre la de l’ésser, parteix d’una inicial confiança en la raó humana i adopta una posició intermèdia entre el dogmatisme i l’escepticisme

Limità el seu pensament al camp ètic i adoptà un criteri de moderació enfront del rigor cinicoestoic, i inaugurà una tradició d’escrits consoladors amb la seva obra Sobre l’aflicció , de la qual resten fragments

Deixeble de TReid, fou un dels representants més destacats de l' escola escocesa Professor a Edimburg, tractà d’aplicar el mètode baconià de la inducció a la filosofia de la ment, tot rebutjant l’especulació metafísica En teologia adoptà una posició teista És autor d' Elements of the Philosophy of Human Mind 1792-1827

Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu

Deixeble de Brentano i de Meinong, fou professor a Praga S'interessà per la psicologia, en la qual adoptà posicions molt properes a les de la Gestalt En ètica intentà d’establir una gradació de valors Entre les seves obres, cal esmentar System der Werttheorie ‘Sistema de teoria dels valors’, 1897 i Grundbegriffe der Ethik ‘Conceptes fonamentals d’ètica’, 1907

Estudià a Oxford, viatjà per França i Itàlia 1493-96 i es relacionà amb els humanistes més destacats del seu temps Erasme, Budé Fundà el collegi de Sant Pau a Londres 1509 Hom el considera precursor de la Reforma interpretà i comentà la Bíblia amb esperit crític, desaprovà el celibat i la confessió auricular, negà l’eficàcia dels pelegrinatges i del culte a les imatges i atacà la corrupció de l’Església Adoptà la filosofia neoplatònica i redactà una gramàtica llatina

Professor del Bernard College de Nova York, estudià la relació de la consciència amb el cos i, en general, del psíquic amb el físic Oposat a la interpretació behaviorista de la consciència i al realisme físic, adoptà una forma de neorealisme capaç d’oferir-li un mètode, mitjançant el qual elaborà una metafísica que qualificà de materialisme animista, caracteritzada pel fet d’ésser un espiritualisme expressable en categories físiques És autor de Time and the Fourth Dimension 1925, The Ways of Knowing or the Methods of Philosophy 1944 i Great Vision of Philosophy 1950

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864