Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
predeterminació
Filosofia
Cristianisme
Presciència i decisió prèvia, per part de Déu, de concórrer en la realització dels fets que integren el procés del món i de la història i, més particularment, dels actes lliures de l’home mitjançant els quals aquest decideix la seva salvació o condemnació.
Diversament interpretada, en l’escolàstica, tant a partir d’una presciència o d’una ciència mitjana presciència, com a partir d’una premoció física o d’un concurs simultani premoció, la predeterminació és un postulat especulatiu conseqüent amb la concepció cristiana de Déu com a senyor absolut i de la gràcia com a do gratuït i transcendent la salvació no és obra de l’home tanmateix, alhora que defuig l’extrem pelagianista, mai no deixa del tot resolts els greus problemes de la llibertat de l’home i de la darrera responsabilitat d’aquest en la decisió del seu propi destí…
consciència moral
Filosofia
Religió
Actitud de l’individu envers les implicacions morals i socials del seu comportament que implica un judici de valor dels propis actes en relació generalment amb una norma de moralitat personal o, més aviat, col·lectiva.
Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’…
bellesa
© Corel Professional Photos
Filosofia
Conjunt de gràcies o qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració.
El concepte de bellesa té, des d’un punt de vista filosòfic, un origen bipolar emanació o manifestació de la transcendència, d’una banda, o resultat de la praxi, de l’altra, però que coincideix en l’objecte produït Tanmateix, com a transcendent, el concepte de bellesa és aplicat també als objectes naturals i a les accions morals, en aquestes darreres especialment per analogia La noció de transcendència arrenca, en les filosofies occidentals, de l’obra de Plató, que considerava la bellesa com quelcom unívoc amb l’ésser, amb la veritat i amb la bondat els escolàstics ho expressaren dient que…
modus ponens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i l’afirmació del seu antecedent, la conclusió, és l’afirmació del conseqüent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per ***Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic
modus tollens
Filosofia
Esquema metalògic que designa un tipus de raonament formalment vàlid, és a dir, una regla d’inferència, en què les premisses són un enunciat condicional, i la negació del seu conseqüent, la conclusió, és la negació de l’antecedent.
Segons la representació habitual de la lògica proposicional es pot expressar per *** Des del punt de vista de la lògica sentencial, però, aquesta expressió descriu simplement un enunciat tautològic