Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Pietro Bembo
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Fou secretari del papa Lleó X i nomenat cardenal per Pau III el 1539 Llatinista ciceronià, historiador de Venècia — Rerum venetarum historiarum libri XII 1552— i poeta petrarquista i neoplatònic — Gli Asolani 1505, Rime 1530—, es destacà com a filòleg amb Prose della volgar lingua 1525, on defensà el florentí com a llengua literària, fonamentant-se no pas en la llengua parlada, molt dividida aleshores, sinó en les obres d’autors com Petrarca i Boccaccio, per tal d’assolir en l’italià la perfecció lingüística del llatí de Ciceró i de Virgili
Massimo Cacciari
Filosofia
Filòsof italià.
Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i Wittgenstein, es…
Roberto Ardigò
Educació
Filosofia
Filòsof positivista i pedagog italià.
Ordenat sacerdot, abandonà després l’Església i esdevingué professor a la Universitat de Pàdua Adscrit al moviment positivista italià, Ardigò representà la tendència subjectivista pròpia de John Stuart Mill i Ernst Mach enfront de la direcció objectivista d’August Comte Les seves obres principals són Psicologia come scienza positiva 1870, La morale dei positiviste 1893 i Scienza dell’educazione 1893
Giovanni Gentile
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog italià.
Professor a Palerm, Pisa i Roma Ministre d’educació 1922-25, inicià 1923 la reforma escolar que porta el seu nom Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d' actualisme L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana 1913, Teoria generale dello…
Annibale Caro
Filosofia
Literatura italiana
Teatre
Poeta, autor dramàtic i humanista italià.
La seva comèdia Gli straccioni 1544, dins la tradició de la comèdia clàssica, és una de les millors del segle XVI a Itàlia El 1569 publicà Rime , d’accent petrarquista Amb la traducció de l' Eneida 1581 i amb les Lettere familiari 1572 contribuí a demostrar les possibilitats literàries de la llengua vulgar
Gianni Vattimo
Filosofia
Filòsof italià.
Molt influït per Heidegger i Gadamer, la seva obra ha estudiat la crisi de la metafísica tradicional, a la qual oposa una “ontologia de la decadència” o “feble”, en la qual esdevenen secundaris els conceptes propis de la metafísica L’ontologia queda reduïda a hermenèutica, la qual cosa implica la mort de la metafísica i l’obertura d’un nou període on hom deixa de banda la tendència superadora que ha caracteritzat la “modernitat” És considerat un dels principals autors de la filosofia postmoderna Entre les seves obres cal esmentar Poesia e ontologia 1967, Il soggeto e la maschara 1974, Le…
Nicolau de Cusa
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof alemany Nikolaus Krebs.
Clergue des del 1416 Estudià gramàtica a Deventer, filosofia a Heidelberg i dret canònic a Pàdua 1417-23, on es doctorà, alhora que hi estudià matemàtiques i féu amistat amb Toscanelli De Roma passà a Colònia, on en 1425-26 estudià teologia amb l’albertinià Eimeric de Campo, provinent de la facultat d’arts de París És força dubtós que d’allà procedís el lullisme d’Eimeric, només documentat des del 1432 A Colònia, trobà el cardenal Orsini, legat pontifici, interessat en la recerca de còdexs d’autors clàssics Aquell hi collaborà en diferents biblioteques, i descobrí comèdies desconegudes de…
Michele Marullo
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom de Tarcaniota
.
Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat
Giovanni Reale
© Associazione Amici di Piero Chiara
Filosofia
Filòsof i historiador de la filosofia italià.
Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele 1961, Per una…
Leon Battista Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…