Resultats de la cerca

Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668

De tendència historicista i idealista, considera les diverses formes de l’experiència humana com a manifestacions de l’esperit en la història la investigació històrica esdevé, així, mètode filosòfic Les seves obres principals són An Essay on Philosophical Method 1933 i The New Leviathan 1942

Pensador, de formació clàssica, es destacà com a autor de Religio medici 1642 —obra en la qual combina l’erudició i el pensament religiós i filosòfic—, Hydriotaphia, or Urne Buriall ‘Hidriotàfia o l’enterrament en urnes’, 1658 i The Garden of Cyrus ‘El jardí de Ciros’, 1658, etc

Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda

Professor a l’École Normale de París 1962 i director de la revista “Scilicet” 1968, intentà, a través de l’estructuralisme, una interpretació lingüística de la psicoanàlisi, la qual el situà al centre de l’interès filosòfic contemporani Fundador i mentor de l’École Freudienne 1964-80, la seva producció escrita es troba dispersa en multitud d’articles, publicats, entre d’altres, en el volum Écrits 1968

Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

El seu pensament filosòfic —expressat a Kant Une lecture des trois Critiques , 2006— i polític —reflectit a La Pensée 68 Essai sur l’antihumanisme contemporain , 1985, o La tentation du christianisme , 2009— es basa en la defensa dels valors del que anomena humanisme secular, el qual advoca per la raó, l’ètica i la justícia i rebutja tot judici fonamentat en el sobrenatural Fou ministre d’educació entre el 2002 i el 2004

Estudià a París i fou molt influït per Albert Magne i els neoplatònics S'interessà per una gran varietat de temes, especialment per l’òptica En el pla filosòfic, s’oposà a la distinció tomista entre essència i existència i desenvolupà un pensament que incidia en les dificultats del pas de la creació divina a la independència de l’intellecte Entre les seves obres cal esmentar De cognitione entium separatorum i De intellectu et intelligibili

Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī