Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Es llicencià en dret a Oxford el 1772 Procedent d’una família tory , evolucionà des de la crítica de la concepció whig Fragment on Government , 1776 fins a l’acceptació del radicalisme democràtic Entrà a la lliça política el 1808 i propugnà la implantació d’un sufragi gairebé universal Participà en l’elaboració de les lleis del país, particularment en la modificació de les anomenades lleis sobre pobres Poor Laws , i influí en la reforma de lleis penals i processals de diversos països Dugué a terme la seva obra com a economista del 1786 al 1804, però aquesta restà en gran part inèdita fins a…

De pares jueus, treballà en un banc mentre collaborava amb l’ala Eisenach de la socialdemocràcia assistí com a delegat al congrés de Gotha del 1875 En ésser dictades lleis antisocialistes anà a Suïssa El 1880, amb Bebel, visità Marx i Engels a Londres perquè l’acceptessin com a director de la revista “Sozialdemokrat”, òrgan del SPD a l’exili Expulsat de Suïssa el 1888, visqué fins el 1901 a Londres en contacte amb Engels, de qui fou marmessor, i amb la Fabian Society , així com amb Karl Kautsky, amb el qual collaborà en la confecció del programa d’Erfurt La sèrie d’articles Probleme des…