Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Francis Herbert Bradley
Filosofia
Filòsof anglès.
Exercí una gran influència en el neohegelianisme d’Oxford En The Principles of Logic 1883 continuà i perfeccionà la forma hegeliana de tractar els temes lògics propis del concepte tradicional d’aquesta disciplina, principalment les formes de judici i sillogisme S'interessà més tard per la lògica inductiva de Stuart Mill, i s’oposà, per contra, a l’utilitarisme moral, al qual contraposà la idea kantiana de bona voluntat com a principi de validesa universal En Appearance and Reality 1893 barrejà hegelianisme i spinozisme, amb un sentit místic poc hegelià, que posà la superació de…
Robert Grosseteste
Filosofia
Filòsof anglès.
El 1222 fou nomenat canceller de la Universitat d’Oxford i el 1253 bisbe de Lincoln Considerat un dels fundadors de l’escola d’Oxford, el seu pensament palesa influències de Plató i Aristòtil La seva contribució més difosa i original és la teoria sobre la llum, segons la qual aquesta és el component últim de la realitat Del fet que el comportament de la llum segueix lleis matemàtiques, se'n deriva que aquestes tenen una gran importància en l’estudi de la natura Exposà la seva filosofia en nombrosos tractats, d’entre els quals De unica forma omnium, De sphera, De generatione…
George Steiner
Filosofia
Literatura
Assagista, crític literari i filòsof nord-americà d’origen jueu.
Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…
John Stuart Mill
Filosofia
Filòsof positivista anglès.
Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes…
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
Ludwig Joseph Johann Wittgenstein
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof austríac, naturalitzat anglès.
Estudià enginyeria a Berlín, però, interessat per la lògica i els fonaments de la matemàtica, es traslladà a les universitats de Manchester i Cambridge, on fou deixeble de BRussell La seva obra més important, el Tractatus logico-philosophicus 1922, escrita, durant la Primera Guerra Mundial, en forma aforística i que tingué una gran repercussió, especialment en l’anomenat cercle de Viena , examina els problemes filosòfics com a problemes del llenguatge, considera aquest com una figura o model dels fets “els límits del llenguatge són els límits del meu univers” i és susceptible d’ésser resumit…
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Filosofia
Història
Filòsof i polític anglès.
Educat en les idees de Locke, després de la revolució del 1688 fou deu anys diputat Desenvolupà el deisme i criticà els miracles els quals “insultarien”, segons ell, la regularitat de la natura i de Déu mateix elaborà una moral natural que exclou tota sanció extrínseca dels actes humans i propugnà una felicitat feta de “bon humor”, igualment contraposada a l’entusiasme i al fanatisme Influí sobre Pope, FHutcheson i JButler, i es destacà en la seva oposició a l’egoisme i absolutisme de Hobbes Entre les seves obres cal esmentar An Inquiry Concerning Virtue 1699, The…
William Kingdon Clifford
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof anglès.
A partir d’una generalització dels treballs sobre els quaternions de William Rowan Hamilton, el 1872 introduí un nou tipus de nombres complexos, els biquaternions, que aplicà fonamentalment a l’estudi de les geometries no euclidianes Estudià les estructures topològiques de l’espai i suggerí que la matèria és un tipus particular de curvatura de l’espai, amb la qual cosa prefigurava la teoria de la relativitat general d’Einstein, i explicità les dificultats que les geometries no euclidianes presenten a la teoria de les proposicions sintètiques ‘a priori' de Kant Com a…
ontoteologia
Filosofia
Terme concebut per Heidegger, que designa l’intent d’aquest filòsof de superar la tradicional separació entre teologia i ontologia, per tal d’assolir el veritable objecte de la metafísica.
Aquest tema constitueix la segona part de l’obra Identität und Differenz 1957 Ontologia i teologia comparteixen per Heidegger un caràcter comú que les diferencia de totes les altres ciències mentre que les altres “logies” disciplines es refereixen a un conjunt d’enunciacions, l’ontologia i la teologia només ho són en la mesura que profunditzen en l’ens com a tal i el fonamenten en la totalitat, amb la qual cosa es constitueixen en la lògica de tot discurs entenent lògica en un sentit hegelià, que identificaria pensament i ésser L’ontologia i la teologia, si bé aparentment són diferents, en…
David Hartley
Filosofia
Medicina
Metge i filòsof anglès.
Inscrit dins el corrent materialista de la illustració anglesa, estudià l’estructura dels processos fisiològics i llur relació amb els psicològics És conegut com a fundador de l' associacionisme Escriví, en dos volums, Observations on Man 1749
George Berkeley
![](/sites/default/files/media/FOTO/A017104.jpg)
George Berkeley
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Cristianisme
Filòsof anglès, bisbe anglicà.
Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’…