Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
univers
Filosofia
Religió
El món com a totalitat, sigui considerant-lo simplement com a realitat (naturalesa i història), sigui contraposant-lo a Déu, a la transcendència.
unitat
Filosofia
En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la irreductibilitat entre Déu i…
unió
Filosofia
Cristianisme
Lògica
Tipus d’unitat formada a partir de dos o més elements integrats en un tot.
Hom sol distingir entre unió lògica , quan els elements integrats no són físics ni reals com és el cas de la unió de subjecte i predicat en el judici, i unió real , en cas contrari hom parla també d' unió gnoseològica per referir-se, per exemple, a la de subjecte i objecte, a la de consciència i món, etc Ultra les diverses modalitats d’unió pura juxtaposició, barreja —simple mescla o fusió positiva—, coordinació, sèrie ordenada, unió orgànica, estructural, etc, cal esmentar també com a tipus peculiars, entre altres, la unió hipostàtica, la unió substancial, en contraposició a la simplement…
unicitat
Filosofia
Religió
En les filosofies escolàstica i personalistes, atribut pel qual l’individu humà, com a persona, no és reductible a simple mitjà, a pur nombre, o a quelcom mancat de valor peculiar i sacrificable al conjunt.
unicitat
Filosofia
Religió
Atribut de l’ésser absolut i infinit, entès com a Déu o com a totalitat indiferenciada de Déu i món, en virtut del qual no pot haver-hi un altre ésser del mateix gènere, per tal com aquest fóra contradictori amb l’absolutesa i infinitud del primer.
u
Filosofia
En l’escolàstica, dit de l’ésser i de l’ens, els quals, com a ésser i ens són idèntics a ells mateixos i no poden, alhora i sota el mateix respecte, deixar d’ésser.
tríada
Filosofia
En Hegel, cadascuna de les sèries ternàries que desenvolupen unitàriament i harmònicament la dialèctica del pensament i de l’ésser.
tríada
Filosofia
En Plotí, grup de les tres hipòstasis: l’U, el noûs i l’ànima del món, que emanen l’una de l’altra per processió (sense perdre’s l’una en l’altra) i retornen a l’U.