Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià a Tübingen, amb Hölderlin i Hegel, dels quals fou amic Cridat el 1798 a la Universitat de Jena, hi coincidí amb Fichte, Hegel, els germans Schlegel, Novalis i Tieck En aquest període, el més fecund de la seva vida, elaborà una “filosofia de la natura”, que exposà en el System des transzendentalen Idealismus ‘Sistema de l’idealisme transcendental’, 1800 i en el diàleg Bruno 1802 Després de la publicació de Philosophie und Religion 1804, trencà amb Hegel, ruptura de la qual és testimoni el pròleg de la Fenomenologia de l’esperit 1807 d’aquest, i a…
filosofia alemanya
Filosofia
Filosofia elaborada pels pensadors de les terres alemanyes.
Els filòsofs més importants a Alemanya durant l’edat mitjana foren Albert Magne ~1200-1280 i el mestre Eckart 1260-1327, tots dos frares dominicans El primer ensenyà a les universitats alemanyes de Friburg i de Colònia, però sobretot a París La seva obra fou continuada per l’italià Tomàs d’Aquino El mestre Eckart, continuador de les ensenyances del mestre Dietrich i probablement deixeble d’Albert Magne, defensà, tot oposant-se a l’intellectualisme de Tomàs i a la fragilitat de l’equilibri que aquell establí entre raó i fe, una teologia influïda pel neoplatonisme i la possibilitat de la unió…
acosmisme
Filosofia
Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví.
S'oposa a l’ateisme en la mesura que aquest redueix Déu al món Hegel atribuí l’acosmisme a Spinoza, i Fichte acceptà que el seu sistema fos anomenat acosmista
figura de conciència
Filosofia
Dit de cadascun dels estadis o moments de l’experiència, sia en pla subjectiu i individual o en l’objectiu i historicocomunitari.
Dels quals Hegel fa una presentació descriptiva i interpretativa en la seva Fenomenologia de l’esperit 1807, com a exposició del camí i del procés que porten el Saber Absolut
Dasein
Filosofia
Terme comú en la filosofia de l’existència, de significació, però, molt diversa.
Per a Heidegger designa l’ésser humà, l’únic ésser al qual pertany el propi ésser com a consciència, llibertat i tasca per a Jaspers, contràriament, expressa la condició de donat de l’ésser El mot havia estat emprat ja per Hegel
antítesi
Filosofia
Oposició entre dos termes o dues proposicions.
Kant donà el nom d’antítesi a la proposició que en les antinòmies de la raó pura s’oposa a la tesi En la dialèctica de Hegel, l’antítesi és el moment negatiu que la raó contraposa a la tesi per poder-la superar en la síntesi
Christoph Gottfried Bardili
Filosofia
Filòsof alemany postkantià, professor a Stuttgart.
Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800
absolut | absoluta
Filosofia
Independent o incondicionat, que porta en si la pròpia raó d’ésser.
La idea, segons l’idealisme absolut, el Jo, segons Fichte, o l’Esperit, segons Hegel, constitueixen un Absolut en el qual subjecte i objecte, fenomen i cosa en si, i en general tots els moments parcials de la realitat, resten reabsorbits Per al pensament científic i empirista, no hi ha res que sigui independent i incondicionat
Gerardus Bolland
Filosofia
Filòsof neerlandès.
Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907
Karl Löwith
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent