Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
òntic | òntica
Filosofia
Relatiu o pertanyent a l’ésser o a l’ens, que correspon a l’ordre del real en si mateix.
S'oposa tant a lògic com a ontològic
ontològic | ontològica
Filosofia
Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
S'oposa tant a òntic com a lògic
idealisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’home ha d’obrar per un ideal i no per una utilitat, que afirma la llibertat, contra la necessitat moral, i que comporta l’acceptació d’uns principis morals, segons una escala de valors en què l’universal es destaca sobre el particular.
S'oposa al pragmatisme i, més popularment, a l’oportunisme
qualitat
Filosofia
Propietat que determina la natura d’un objecte.
Categoria fonamental del pensament i de la realitat, Aristòtil la considerà, juntament amb la quantitat i la relació, el més important dels accidents accident S'oposa a la relació per tal com modifica intrínsecament la substància s’oposa a la quantitat per tal com no és mesurable i comporta solament diferències d’intensitat Per a Kant, és el segon dels quatre títols de conceptes purs del pensament categories que inclou la realitat, la negació i la limitació Amb la quantitat constitueix la classe de les categories matemàtiques En la gnoseologia empírica, Locke i Leibniz adoptant una distinció…
equivocitat
Filosofia
Caràcter en virtut del qual un concepte és aplicat en dos sentits diversos.
S'oposa a univocitat, a mig camí entre la qual i l’equivocitat es troba l'analogia
necessari | necessària
Filosofia
Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.
S'oposa a contingent, així com a allò que gaudeix de llibertat El concepte de necessari depèn de la idea que hom tingui de la necessitat
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
acosmisme
Filosofia
Sistema monista segons el qual el món resta totalment reduït al diví.
S'oposa a l’ateisme en la mesura que aquest redueix Déu al món Hegel atribuí l’acosmisme a Spinoza, i Fichte acceptà que el seu sistema fos anomenat acosmista
credo ut intelligam
Filosofia
Locució que significa ‘crec per a entendre’.
Sant Agustí defensà que el coneixement implica sempre la creença, però no a l’inrevés Aquesta manera d’entendre la fe s’oposa a la idea que la creença es fonamenta en l’absurd
emanatisme
Filosofia
Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació.
En la psicologia metafísica clàssica hom parla d’emanatisme en referir-se a l’ànima individual com a produïda per emanació de la intelligència divina nous En aquest sentit, l’emanatisme s’oposa al creacionisme