Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
arbre de Porfiri
Arbre de Porfiri
© fototeca.cat
Filosofia
Diagrama destinat a il·lustrar la subordinació lògica dels conceptes, des de la substància considerada com a gènere suprem fins a l’individu, a través d’una sèrie d’intermediaris (per exemple, cos, animat, animal, home), cada un dels quals és a la vegada un gènere respecte a les espècie s inferiors i una espècie respecte als gèneres superiors, llevat de l’última espècie o espècie especialíssima (en l’exemple donat, home), que només té a sota d’ella els individus.
El nom prové de l' Isagoge de Porfiri
arbre
L’Arbre de Ciència de Ramon Llull
Filosofia
Gràfic emprat per Ramon Llull amb la finalitat de facilitar l’ensenyament intuïtiu.
Consisteix en un conjunt de conceptes estructurats de manera que les arrels indiquen els principis, el tronc, una ciència, i les branques flors i fruits, els objectes d’aquesta per exemple, l’ Arbre de Ciència , 1295
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…
a priori
Filosofia
Expressió llatina que significa ‘a partir d’allò que és abans’, ‘amb anterioritat a l’experiència’; ‘sense recórrer a l’experiència’, ‘sense examen previ’ (deducció).
Kant entengué per coneixement a priori aquell coneixement la forma del qual no depèn de l’experiència, sinó que, al contrari, és condició que possibilita aquesta, i en aquest sentit, lògic i no cronològic, és primer que l’experiència i per això universal i necesari
aprehendre
Filosofia
En l’escolàstica, conèixer d’una manera immediata, considerant aquest coneixement com a acció del subjecte cognoscent sobre l’objecte.
a posteriori
Filosofia
Expressió llatina que s’utilitza per a referir-se als raonaments basats en fets ja observats o en dades ja acumulades (inducció).
apol·lini | apol·línia
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’impuls intel·lectual que representa l’ideal d’ordre, mesura i harmonia.
En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apollini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon
apetit
Filosofia
Segons la filosofia escolàstica, potència de l’ànima i acte corresponent que té per objecte algun bé, com a percebut per alguna facultat cognoscitiva.
La potència apetitiva o apetit és pròpia d’aquells éssers que tenen coneixement Com que l’escolàstica distingeix el coneixement sensible i el coneixement intellectual, afirma també l’existència de l' apetit sensible , que té per objecte el bé particular, percebut pels sentits i pot ésser encara apetit irascible o apetit concupiscible, segons que aquest bé presenti o no dificultat, i l' apetit intellectual o voluntat, que té per objecte el bé en ell mateix, aprehès per la intelligència