Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
axiomàtica
Filosofia
Matemàtiques
Conjunt d’axiomes no contradictoris i independents que es formulen per a poder desenvolupar una teoria d’una manera deductiva lògicament correcta.
La matèria que es presta més a ésser tractada en forma axiomàtica és la matemàtica, bé que el mètode és aplicable al desenvolupament teòric d’altres ciències física, economia, estadística, etc Cada una de les proposicions admeses com a base de l’estudi axiomàtic d’una teoria és anomenada axioma o postulat aquests dos mots, en matemàtiques, són considerats sinònims Un sistema de postulats és un conjunt de proposicions breus que tradueixen les veritats fonamentals de la teoria a la qual serveixen de base És desitjable que els postulats d’un sistema siguin simples , és a dir, que cada un…
axiològic | axiològica
axiologia
Filosofia
Terme emprat en la filosofia moderna per a designar la teoria dels valors
.
El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic
averroisme
Filosofia
Doctrina d’Averrois i dels seus partidaris, que fa referència especialment a la seva interpretació d’Aristòtil.
La filosofia d’Averrois es presenta com un esforç per restituir a la seva puresa la doctrina d’Aristòtil, però no pogué evitar en alguns punts la influència dels comentaristes neoplàtonics Averrois donà a la filosofia una significació pròpia, no dependent de la fe, ni oposada a ella, i intentà de precisar les seves relacions amb la religió mitjançant l’afirmació de tres graus de coneixements filosofia el grau més elevat, teologia i religió, els quals representen diversos plans o perspectives que convergeixen en la mateixa veritat Amb tot, hom no veu quin és el seu pensament en cas de…
autarquia
Filosofia
Estat de l’home que es basta per ell mateix, que constituí la base de la filosofia dels cínics i més tard dels estoics.
Com que suposaren que la inquietud és produïda pel desig de coses externes, afirmaren que calia deseixir-se'n i prestar atenció només a allò que és a les mans de l’home alliberat de tota inquietud, l’home pot atènyer la felicitat
augustinisme
Filosofia
Conjunt de doctrines d’Aureli Augustí que es troben presents, bé que diversament matisades, en molts pensadors de l’època medieval i en alguns de l’època moderna.
El bloc ideològic més constant és constituït per les tesis de la unitat del saber filosoficoecològic, l’exemplaritat, la primacia de la voluntat sobre la intelligència tant en Déu com en l’home, la necessària illuminació divina de l’enteniment humà per a assolir veritats absolutes de qualsevol ordre, el pessimisme sobre les possibilitats morals de la natura humana i la consegüent preeminència de la gràcia, l’espiritualitat mística La indiscutida autoritat d’Agustí durant tota l’alta edat mitjana fa que aquest corpus doctrinal aparegui en gairebé tots els seus principals representants Al s…
ateisme
Filosofia
Religió
Doctrina, que en la teoria, o actitud, que en la pràctica, neguen l’existència de Déu.
Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…
ataràxia
Filosofia
Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig ni per cap temença.
Per a Demòcrit és un dels elements de la felicitat Els epicuris, els estoics i els escèptics la collocaren al centre de llur filosofia
associacionisme
Filosofia
Psicologia
Teoria psicològica i filosòfica segons la qual les sensacions constitueixen els elements originaris de la consciència, dels quals deriven, gràcies a llurs combinacions, totes les altres activitats psicològiques (imaginació, memòria, pensament, sentiment).
David Hume i David Hartley són considerats els fundadors de l’associacionisme El primer, situat en la perspectiva de la teoria del coneixement, dins la línia de l’empirisme anglès iniciat ja per John Locke, establí uns tipus de connexió de les sensacions semblança, contigüitat, causa-efecte, transformades per Hartley, Herbert Spencer, John Stuart Mill, i d’altres en les lleis clàssiques de l’associacionisme psicològic contigüitat, semblança, contrast, associació d’idees Combatut especialment per la psicologia de la forma i actualment superat, l’associacionisme té el mèrit d’haver estat el…
aseïtat
Filosofia
Terme filosòfic, format a partir de l’expressió llatina a se,
que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.
La teologia l’aplica a Déu, en oposició als éssers creats, que són ab alio procedents d’un altre ésser