Resultats de la cerca

Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…

És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509

Professor a la Universitat d’Aberdeen, publicà Essay on Truth 1770 com a defensa de la religió i la moral cristianes contra l’escepticisme de Berkeley i Hume El seu poema The Minstrel 1771-74 exercí una gran influència i és considerat un dels precedents del Romanticisme Escriví també un diari de les seves experiències literàries a Londres

Entrà en contacte amb la doctrina de Saint-Simon l’any 1825 Fou redactor de Producteur 1825- 26, d' Organisateur 1828-30 i de Globe 1831 Amb B-PEnfantin fou cap del saintsimonisme , des del desembre de l’any 1829 també en fou el principal teòric gràcies a l’obra Doctrine de Saint-Simon Exposition 1829 A causa de divergències doctrinals, pel desembre del 1831 deixà el càrrec que compartia amb Enfantin

Combaté la intolerància en matèria religiosa i les disputes teològiques o filosòfiques, que veia inútils El seu Dictionnaire historique et critique 1695-97 és considerat un precedent de la crítica històrica de l' Encyclopédie El pensament de Bayle ha estat interpretat molt diversament, des d’un escepticisme pur i simple fins a un fideisme racional basat en determinades veritats fonamentals de les quals hom no podria dubtar El Dictionnaire aconseguí deu edicions abans del 1760

Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668

Pertanyé a l’ escola de Baden Feu de la idea, una entitat unificadora que enclou la veritat i el valor Obres principals Immanuel Kant 1917, Wahrheit, Wert und Wirklichkeit ‘Veritat, valor i realitat’, 1923 i Die Idee 1926

La seva obra poètica, marinista, és de tipus amorós, dins un to moralitzant Epigrammata 1653, Poesie meliche 1659-70, etc

Féu una anàlisi i una crítica de l’idealisme de Gentile i de Croce i del subjectivisme historicista i s’orientà vers un espiritualisme personalista i una axiologia de valors absoluts Moralità e storia nella prospettiva spiritualistica 1953, I valori fra la metafisica e la storia 1957, Economia, diretto, morale 1972

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…