Resultats de la cerca

Fundà l’escola budista Madhyamika Defensà la doctrina del camí mitjà segons ell, tot és relatiu a una altra cosa i, mancat de natura pròpia, és buit Li han estat atribuïdes moltes obres, en gran part conservades en traduccions xineses i tibetanes

Estudià medicina a Cervera, on es doctorà 1804 el 1806 es llicencià en cirurgia Fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d’una medicina empírica és important un d’aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a trastorns cerebrals

El 1315 fou coronat solemnement com a poeta i historiògraf a la seva ciutat S'hagué d’exiliar per les seves idees polítiques Escriví, entre altres obres, De Gestis Henrici VII Caesaris anomenada posteriorment Historia Augusta i De gestis italicorum post Henricum VII Caesarem , i les obres poètiques Ecrinis , tragèdia que segueix el model de Sèneca, De obsidione domini Canis i Somnium in aegritudinem , viatge a través del regne d’ultratomba, que té analogies amb la Divina Comèdia

Es dedicà a l’ensenyament i edità i glossà texts clàssics També compongué versos en llatí Iuvenilia et poemata varia , escriví les Epistolae , la tragèdia Iulius Caesar i un comentari a Les Amours de Ronsard 1553

Estudià medicina a Leipzig Posteriorment fou professor durant molts anys de la Universitat de Harvard, on fundà un laboratori de psicologia, disciplina en la qual fou un dels primers que utilitzà mètodes psicomètrics Com a filòsof intentà una síntesi entre la psicologia científica i la doctrina de Fichte, que el portà a postular principis a priori previs als fenòmens psicològics Entre les seves obres cal esmentar Die Willenshandlung ‘L’acció voluntària’, 1888, Der Ursprung der Sittlichkeit ‘L’origen de la moral’, 1889, Beiträge zur experimentellen Psychologie ‘Contribucions a la…

Comte de Peñaflorida Fou un dels fundadors de la societat cultural illustrada coneguda per Los Caballeritos de Azcoitia 1748, que donà lloc a la Sociedad Económica Bascongada de Amigos del País, de la qual fou director, i a un seminari de Bergara, centres, tots dos, de pensament illustrat Publicà Los aldeanos críticos 1758, en resposta a José Francisco de Isla, i un Ensayo de la Sociedad bascongada de amigos del país 1766

Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le personnalisme 1947 i Feu…

Fill del català Linus Moulines i Gascons, professor i promotor d’esperanto i explorador a Veneçuela Cursà els estudis secundaris a Caracas i els universitaris a la Universitat de Barcelona, on es es llicencià en filosofia 1971, amb premi extraordinari Fou becat per ampliar estudis amb el professor W Stegmüller a Munic, ciutat on es doctorà 1975 amb la tesi Zur logischen Rekonstruktion der Thermodynamik Es traslladà a Mèxic, on ha estat professor de filosofia de la ciència a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic 1981-83, catedràtic de la mateixa matèria a la Universitat de Bielefeld…

Professor a Houston, Chicago i Florida Seguidor del neopositivisme, destaquen la seva aportació a la semiòtica i la seva teoria general del discurs És autor de Logical Positivism, Pragmatism and Scientific Empiricism 1937, Signs, Language and Behavior 1946, Signification and Significance 1964 i The Pragmatic Movement in American Philosophy 1970

Rector de Saint Nicolas de la Taille, canonge d’Évreux i preceptor del duc d’Elbeuf, a qui dedicà tres de les seves obres lullianes Academia Artis Kabbalisticae 1611, Regina omnium scientiarum 1631 i Encyclopaedia sive artificiosa ratio et via circularis ad Artem Magnam Raymundi Lullii 1646, veritable introducció a l’art de Llull