Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
Karl Leonhard Reinhold
Filosofia
Filòsof austríac.
Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische Philosophie ‘…
Hermann Samuel Reimarus
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Wittenberg i Hamburg, és considerat com el màxim defensor del deisme De caràcter racionalista, el seu deisme uneix causalisme i finalisme i rebutja el sobrenatural Escriví Allgemeine Betrachtungen über die Triebe der Tiere, hauptsächlich über ihren Kunsttrieb ‘Consideracions generals sobre els instints dels animals, especialment sobre llur instint artístic’, 1760 i Apologie oder Schutzschrift für die vernünftigen Verehrer Gottes ‘Apologia o defensa dels adoradors racionals de Déu’, 1862
Thomas Reid
Filosofia
Filòsof escocès.
Destacat representant de l' escola escocesa i en dura oposició a Hume, afirmà, a Inquiry Into the Human Mind on the Principles of Common Sense 1764, que la base del coneixement humà no són les “idees simples”, sinó uns judicis evidents que el “sentit comú” formula naturalment sobre l’existència del món exterior, la regularitat de les lleis naturals i els primers principis lògics, matemàtics, metafísics i morals Són seves també les obres On the Intellectual Powers of Man 1785 i On the Active Powers of Man 1788
Hans Reichenbach
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic alemany.
Professor a Berlín des del 1926, fou destacat representant de l’anomenat Grup de Berlín, neopositivista i vinculat al cercle de Viena, i des del 1930 dirigí, amb R Carnap, la revista Erkenntnis des del 1933 professà a Istanbul i des del 1938 a la Universitat de Califòrnia, on es traslladà fugint dels nazis Seguidor, bé que moderat, dels desenvolupaments de l’empirisme lògic, l’empirisme científic i el moviment per a la ciència unificada, és autor de moltes obres sobre la nova imatge física del món i les seves implicacions filosòfiques, entre les quals es destaquen Relativitätstheorie und…
Johannes Rehmke
Filosofia
Filòsof alemany.
S'interessà per l’epistemologia i intentà de superar els dualismes típics en aquest camp derivats de la divisió tradicional entre subjecte i objecte Elaborà per aquest motiu un sistema que anomenà “ciència fonamental”, resultant de la relació entre subjecte i objecte, que es concreta en cinc parells de conceptes bàsics matèria-consciència, singular-universal, simple-unitari, immutable-mutable, irreal-real Entre les seves obres principals cal esmentar Philosophie als Grundwissenschaft ‘Filosofia com a ciència fonamental’, 1910, Logik oder Philosophie als Wissenlehre ‘Lògica o filosofia com a…
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakariyyā’ al-Rāzī
Filosofia
Metge i filòsof persa, més conegut a Occident per Razés.
Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…
Félix Ravaisson-Mollien
Filosofia
Filòsof francès.
És autor de valuosos estudis històrics i d’assaigs — De l’habitude 1838 n'és el més important— en els quals, tot unint doctrines d’Aristòtil, Schelling i Maine de Biran, interpretà la natura com una degradació de l’activitat lliure de l’esperit i de l’amor de Déu Espiritualista, considerà els hàbits com un estadi intermedi entre la vida espiritual i la inèrcia de la matèria clar precedent de Bergson
Frédéric Rauh
Filosofia
Filòsof francès.
Fou professor a la Universitat de Tolosa i posteriorment a la Sorbona 1903 S'ocupà sobretot dels problemes relatius a la fonamentació dels sistemes morals Escriví, entre d’altres, Essai sur le fondement métaphysique de la morale 1890, L’expérience morale 1903 i Études de morale 1922
Muḥammad Rašid Riḍà
Filosofia
Pensador musulmà, creador del moviment de la Salafīyya.
Deixeble de Muḥammad 'Abdūh , defensà l’antiga tradició islàmica i l’harmonia existent entre l’Alcorà i la ciència Panislamista, al Caire fundà 1898 i dirigí fins a la seva mort la revista Al-Manār
Frank Plumpton Ramsey
Filosofia
Filòsof anglès.
La majoria dels seus treballs són recollits en el volum pòstum The Foundations of Mathematics and Other Logical Essays 1931 Seguidor en part de Wittgenstein, proposà algunes modificacions als Principia Mathematica de Russell i Whitehead, especialment pel que fa a les funcions i a la teoria dels tipus Formulà també una teoria sobre les proposicions causals i mostrà la dificultat de fonamentar tota la matemàtica en la lògica, així com de verificar les proposicions generals