Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
Metrodor de Làmpsac
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble d’Epicur, fou una de les personalitats més brillants del seu cercle Morí abans que el seu mestre, que l’aprecià molt i li dedicà els seus tractats Euríloc i Metrodor De la vintena d’escrits seus dels quals hom té notícia només han estat conservats fragments d’una obra titulada Contra els nous sofistes El seu retrat procedent d’un original del segle III aC fou trobat a la villa dels Pisons, a Herculà, i es conserva al Museo Nazionale de Nàpols
Salvador Mestres
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i filòsof.
Doctor en filosofia i lletres, residí a Rímini i Bolonya A Barcelona fou professor i vicedirector de l’institut d’ensenyament mitjà i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Publicà nombroses obres religioses i filosòfiques, entre les quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral 1864, Ontología o metafísica pura universal y general 1865 i Cosmetiología o tratado del mundo en general y de su causa 1865, on s’acosta a la filosofia del sentit comú És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona 1867 i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña
Jean Meslier
Filosofia
Pensador francès, més conegut com le curé Meslier
.
Escriví Mon testament , libel en què atacava violentament la religió i les institucions polítiques i socials del seu temps Voltaire en publicà diversos extractes Testament du curé Meslier 1762
Maurice Merleau-Ponty
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955
Tomás de Mercado
Economia
Filosofia
Pensador i economista andalús.
Dominic, residí a Mèxic, a Salamanca, a Sevilla i altre cop a Mèxic La seva obra principal fou Tratos y contratos de mercaderes y tratantes 1569, publicada el 1571 amb el títol de Suma de tratos y contratos , en què estudià des d’un punt de vista de l’ètica escolàstica el sistema mercantil castellà de l’època amb interessants referències als mercats de Sevilla i Medina del Campo i a les relacions econòmiques entre les Índies i Castella Situat dins l’escola mercantil, fou un dels primers autors que assenyalà la dependència entre la importació de metalls preciosos i la inflació
Menip
Filosofia
Literatura
Escriptor i filòsof grec.
Visqué com a esclau a Sinope, però aconseguí la llibertat Típic representant de l’ escola cínica , és famós per les seves sàtires sàtira menipea , que demolien qualsevol dogma filosòfic o científic Eren compostes de mim i de diàleg socràtic, en prosa i en vers Imitades a Roma per Varró, influïren també altres autors, gràcies als quals hom coneix l’obra de Menip, totalment perduda
Moses Mendelssohn
Filosofia
Filòsof alemany d’origen jueu.
Adepte de l’Aufklärung i allunyat del dogmatisme i de l’escepticisme, propugnà una religió espiritualista capaç de fer accedir els homes a la cultura humanista universal Traduí la Bíblia a l’alemany, i en la seva obra fonamental, Jerusalem 1783, definí el clima espiritual del judaisme Des del punt de vista filosòfic, la seva obra principal fou Phädon 1767, on defensà, amb arguments leibnizians, la immortalitat de l’ànima Són nets seus els músics Fanny i Felix Mendelssohn
Menci
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof xinès Mengzi.
Considerat el seguidor de Confuci més destacat, difongué una ètica social basada en la benevolència i en la rectitud i que defuig l’excessiu utilitarisme de Confuci L’home, bo per natura, ha de conrear fins a llur perfecció les quatre virtuts fonamentals benevolència, rectitud, decòrum i coneixement Un dels “Quatre llibres” del confucianisme porta el seu nom
Louis-Émile Ménard
Filosofia
Literatura francesa
Química
Poeta, filòsof, químic i crític d’art francès.
S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa
Menaḥem ben Abraham Bonafos
Filosofia
Judaisme
Filòsof jueu, redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi.
Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides