Resultats de la cerca

Legitimista partidari dels omeies, la seva activitat política el portà repetidament a la presó i a l’exili Almeria, Xàtiva, Mallorca, etc Conegut sobretot pel Ṭawq al-ḥamāma , sobre l’amor i els amants, on es revela com a excellent psicòleg, és també autor de nombrosos tractats de filosofia, de dret —on es palesa partidari del zaharisme— i d’història el Naqt al-'arūs i una història crítica de les religions, sectes i escoles

Investigador de fisicoquímica i professor a Berlín, fou condemnat a mort 1943 per la seva resistència antinazi, però hom li ajornà l’execució per tal d’aprofitar les investigacions que feia a la presó Comunista, oposat a tot dogmatisme, s’interessà per l’aspecte humanista del marxisme Escrivi Dialektik ohne Dogma ‘Dialèctica sense dogma', 1964

De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…

Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau der realen…

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

Inscrit dins el corrent materialista de la illustració anglesa, estudià l’estructura dels processos fisiològics i llur relació amb els psicològics És conegut com a fundador de l' associacionisme Escriví, en dos volums, Observations on Man 1749

Deixeble de Thomas Reid, es dedicà a l’estudi de la lògica Ha estat un dels representants de l’escola escocesa Escriví, en quatre volums, Lectures on Metaphysics and Logic 1859-60

Precursor del Romanticisme, s’oposà a l’Aufklärung, i féu del sentiment i de la inspiració els principals informadors de l’especulació És autor de Tagebuch eines Christen ‘Diari d’un cristià’, 1758, Sokratische Denkwürdigkeiten ‘Records socràtics’, 1759, Kreuzzüge eines Philologen ‘Croades d’un filòleg’, 1762 i de l’obra pòstuma, contra Kant, Metakritik über den Purismus der reinen Vernunft ‘Metacrítica sobre el purisme de la raó pura’, 1800

Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…

Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960