Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
neorealisme
Filosofia
Doctrina propugnada per un grup de filòsofs nord-americans reunit entorn de W.P.Montague l’any 1912 per afrontar l’idealisme hegelià i el pragmatisme.
El coneixement no és subjectiu, ateny la realitat, la qual és constituïda per un conjunt d’entitats simples relacionades entre elles diversament El “realisme crític” de Whithead i de Santayana desenvolupà àmpliament aquesta concepció
neopositivisme
Filosofia
Nom genèric donat al pensament elaborat per un conjunt de filòsofs que, entroncats remotament amb Hume i amb Comte, recullen les aportacions de Mach, de Frege, de la logicomatemàtica de Russell i Whithead, i de Wittgenstein.
A part les escoles de Berlín Reichenbach i de Münster Scholz i dels independents BEMoore i Popper, el nucli més destacat fou el cercle de Viena Schlick, Carnap, Neurath, Feigl, Kraft, etc, defensor d’una filosofia —el positivisme lògic— entesa, d’una banda, com a denúncia de les pseudoproposicions metafísiques —només vàlides emotivament—, i de l’altra, com a anàlisi de les proposicions de les ciències positives —veritables en tant que empíricament “verificables"— i de les ciències matemàtiques —veritables en tant que merament formals i tautològiques— La dispersió del nucli vienès per part del…
neopitagorisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós que florí a Alexandria (del sI aC al II dC).
La influència del pensament pitagòric fou notable a Roma durant el sI aC Hom pot reconèixer elements pitagòrics, barrejats amb altres tendències, a l’obra de Varró i, possiblement, a la de Nigidi Fígul Durant el sI dC el seu representant més important fou Apollini de Tíana Al s III dC hom troba l’obra del Pseudo-Hermes Trismegist hermetisme Es relacionen amb el neopitagorisme les posicions platonitzants de Plutarc de Queronea sI dC, d’Apuleu i de Numeni d’Apamea s II dC aquest últim és considerat un precursor dels neoplatònics Les característiques principals del neopitagorisme són la creença…
naturalisme
Filosofia
Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura, com a conjunt de la realitat existent, i que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent.
Cal distingir el naturalisme del racionalisme, al qual sol oposar-se en tant que no accepta una concepció simplement essencialista i fixista del real hom pot tipificar el naturalisme modern entorn de categories com les d’esdeveniment, procés, qualitat i relació, ans sol inclinar-se cap a un cert evolucionisme Bé que el naturalisme, per definició, s’oposa a tot el que sigui sobrenatural, això no vol dir que s’oposi a l’espiritual, i en aquest sentit cal distingir-lo també del pur positivisme els corrents més actuals del naturalisme accepten, així, el que pugui ésser efectivament vàlid en la…
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes.
En aquest sentit, la natura és contraposada tant a la tècnica com a l’art i a la cultura
natura
Filosofia
Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
La contraposició entre la natura i el diví no tenia sentit en el món grec, on mai no fou conegut el concepte de creació, però àdhuc en el pensament cristià l’esforç per no caure en dualismes absoluts dugué a parlar del creador en termes de natura naturans i del món creat en els de natura naturata , expressions susceptibles d’ésser enteses en un sentit panteista, segons sembla que es donà en certs filòsofs àrabs medievals i, modernament, en Spinoza, segons el qual Déu i natura són precisament sinònims
nativisme
Filosofia
Teoria segons la qual la representació dels conceptes té un caràcter innat i és prèvia a qualsevol sensació o a qualsevol conjunt de sensacions, per tal com no és condicionada a una elaboració mental.
El nativisme deriva principalment del pensament kantià, i ha tingut entre els representants principals Stumpf, Panum, Hering, Müller i WJames
pensar
Filosofia
Copsar intel·lectualment, conscientment, exercir l’home la facultat de jutjar, d’abstreure, de fer inferències, etc.
Es contraposa a sentir, o copsar simplement amb els sentits, i àdhuc, en l’home, a percebre percepció
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina