Resultats de la cerca

Cec des dels primers mesos de vida, el seu pare dirigí el seu ensenyament cap als estudis musicals de cant i orgue Les seves aptituds l’inclinaren vers l’estudi d’aquest instrument Ingressà a la Universitat de Salamanca, on a més d’estudis d’orgue, cursà estudis de grec, llatí, arts i filosofia L’any 1538 acompanyà a Roma l’arquebisbe Pedro de Sarmiento quan aquest fou nomenat cardenal A la capital italiana s’ordenà de sacerdot i gaudí de la protecció dels papes Pau III i Pius IV Romangué a Itàlia durant vint anys, ocupant càrrecs com el d’organista del virrei de Nàpols 1553-58 Retornà a…

Capellà, se secularitzà i es convertí al protestantisme 1884 Treballà per a la Societat Bíblica i exercí de pastor Home de pensament independent, publicà nombrosos assaigs sobre religió i sociologia Collaborà a La Revista Española 1877-86 i dirigí el diari republicà El Diluvio 1901-16 Tot professant el protestantisme, es decantà vers idees panteistes

Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…

Des del 1603 fou catedràtic de la Universitat de Barcelona Publicà l’obra Commentarii in Isagogem Porphirii et universam Aristotelis logicam 1618, dedicada a Pere de Montcada i de Montcada, futur bisbe de Girona, i In phisicam Aristotelis de substantia corporea in communi 1619

Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i collaborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques 1817, L’organisateur 1819-20 i Du système industriel 1821 proposen una societat sense classes, on els industrials patrons i obrers, els artistes i els savis desplacin les classes ocioses…

De família noble, fou militar fins el 1771 Conegut també com el filòsof desconegut , el seu pensament —hereu del gnosticisme, el neoplatonisme i la càbala i influït per JBöhme— és associat a la reacció espiritualista que preparà el Romanticisme a França A part la seva obra Des erreurs et de la vérité 1775, contra Condillac, cal destacar L’homme de désir 1790, la Lettre à un ami ou Considérations politiques, philosophiques et religieuses sur la Révolution française 1795, on defensà la teocràcia com a forma ideal de govern, Le nouvel homme 1796 i Le ministère de l’homme-esprit 1802

Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts 1840-45 És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Dominicà 1870, exercí diversos càrrecs dins l’orde, entre d’altres el de superior de la nova fundació del convent de Barcelona L’any 1896 fou elegit provincial, càrrec que exercí dues vegades més A ell es deu en gran part la restauració de les províncies dominicanes d’Aragó i de la Bètica, així com la fundació de la revista La Ciencia Tomista És autor de diversos tractats pietosos i teològics, com una Teologia Moral 1906