Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
quantitat
Filosofia
Propietat de les coses que fa que aquestes siguin mesurables.
Aristòtil féu de la quantitat la tercera categoria després de la substància i la qualitat i la definí com la natura del que és divisible en elements, cadascun dels quals constitueix una unitat determinada Un dels problemes principals que planteja el concepte de quantitat és el de determinar els límits entre aquest concepte i el de qualitat Kant féu de la quantitat un grup de categories com la unitat, la pluralitat i la totalitat, camí que seguí l’idealisme dialèctic dels postkantians En el pensament contemporani el concepte de quantitat és abordat des del punt de vista de la gnoseologia, de…
qi
Filosofia
En la cosmologia i l’antropologia xineses, energia o substància energètica (literalment ‘vapor’, ‘alè’).
Ho són els cinc elements aigua, foc, fusta, metall i terra i la parella yin-yang La vida humana és un aplec de diversos qi esperits vitals la mort n'és la dispersió En el neoconfucianisme confucianisme apareix el qi com a principi corpori, sensible, font de multiplicitat en l’home, i apariat amb el li , principi racional, és font de maldat
psicologisme
Filosofia
Corrent o doctrina filosòfics que tendeixen a reduir els problemes ètics, lògics, estètics, metafísics, etc, a llurs factors o determinants psíquics.
El psicologisme s’estengué i dominà sobretot durant bona part del s XIX
providencialisme
Filosofia
Religió
Doctrina que afirma la providència divina.
Modalitat específicament religiosa del finalisme, el providencialisme coneix, filosòficament parlant, les mateixes raons fonamentadores i les mateixes dificultats racionals que aquest D’altra banda, l’excessiu antropomorfisme amb què ha estat sovint entès —i en virtut del qual el Déu provident sembla reduït a un deus ex machina — fa que el providencialisme connoti un significat fatalista destí , sempre rebutjat tanmateix oficialment, per exemple, per l’Església
propietat
Filosofia
En la lògica i ontologia tradicionals (aristotelisme, neoplatonisme i escolàstica), qualitat que hom no pot identificar com a simplement essencial ni com a simplement accidental, però que pot ésser afirmada com a pròpia de diversos subjectes i predicada necessàriament d’ells.
Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes
prolepsi
Filosofia
En l’epicureisme i estoïcisme, coneixement anticipat d’alguna cosa.
probabilisme
Filosofia
Doctrina que nega la possibilitat d’assolir el ver i, consegüentment, estableix l’opinió més probable com a equivalent de certesa.
Forma moderada o larvada d’escepticisme —que, en afirmar la impossibilitat d’una certesa absoluta, nega també la possibilitat d’una falsedat absoluta—, el probabilisme fou desenvolupat, en el si de l’Acadèmia mitjana i nova, per Arcesilau, Carnèades, Clitòmac i Filó de Làrissa, entre altres Modernament hom n'ha donat una nova variant, en relació amb la teoria i filosofia de la ciència, que insisteix en el caràcter exclusivament aproximat de tot coneixement GBachelard hom en diu també plausibilisme ÉMeyerson
probabiliorisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, relacionada amb el probabilisme i oposada a ell, segons la qual, en qüestions ètiques, hom ha de seguir, entre les diverses opinions probables, la que gaudeix de major probabilitat.
praxeologia
Filosofia
Ciència que estudia l’activitat racional, o humana, i que, a partir de l’observació dels condicionaments de l’acció, estableix les regles del comportament.
Adoptat pel sociòleg francès AEspinas 1844-1922, el terme ha estat filosòficament desenvolupat sobretot per TMKotarbiński 1886-1981, del cercle de Varsòvia, tot designant la ciència de l’acció eficaç i de les condicions d’aquesta eficàcia Particular ascendència ha conegut la praxeologia entre l’escola marginalista, que ha fet de l’economia una part d’aquella la praxeologia és, en aquest sentit, una ciència formal que té per objecte l’activitat racional destinada a maximitzar una finalitat amb mitjans escassos Aquesta posició és contrària a la dels qui consideren l’economia com l’estudi de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina