Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
Amalric de Bène
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof francès.
Defensà un panteisme i la inexistència de l’infern El sínode de París del 1210 el condemnà per heretgia, i deu dels seus deixebles foren cremats
Francisco Alvarado
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Dominicà, escriptor i pensador; fou conegut pel pseudònim el Filósofo Rancio, amb el qual signà les Cartas críticas de un filósofo rancio (1813-16).
Obtingué fama de predicador i polemista, i en les seves obres tracta de tota classe de temes culturals i polítics de l’època
Louis Althusser
Filosofia
Filòsof francès.
Representant distingit d’un dels principals corrents del marxisme del s XX Rebutja la tendència a interpretar el pensament de Marx sobre la base de les seves obres juvenils, segons la moda iniciada els anys trenta per alguns crítics de confessió luterana, renascuda els anys cinquanta i seixanta al cercle d’estudis marxians de la Universitat de Tübingen, institució també animada per aquella confessió religiosa Sosté que entre els Manuscrits econòmico-filosòfics del 1844 i El Capital , el pensament de Marx experimentà una “cesura epistemològica” que separa la primera especulació, encara…
Johann Heinrich Alsted
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany.
Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609
Ferdinand Alquié
Filosofia
Filòsof llenguadocià, professor a Montpeller i a la Sorbona.
Propugnà una metafísica espiritualista com a retorn a l’eternitat i a l’ésser Publicà, entre d’altres, Le désir d’éternité 1943 i La Philosophie du surréalisme 1955
Antonio Aliotta
Filosofia
Filòsof italià, professor a les universitats de Pàdua i Nàpols.
Postulà l’experiència com a “únic criteri de veritat” i defensà la vinculació entre ciència i filosofia Publicà l’obra Relativismo e idealismo 1922
Alexandre d’Afrodísia
Filosofia
Filòsof grec, deixeble d’Hermini i d’Arsitocles de Messina.
Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual
Samuel Alexander
Filosofia
Filòsof australià.
Estudià a Melbourne i a Oxford, i fou professor a Manchester 1893-1924 Influït per Moore, Russell i el neorealisme, no reduí, tanmateix, la filosofia a l’anàlisi elaborà un sistema evolucionista i emergentista, segons el qual d’un espaitemps primordial emergeixen les restants qualitats de l’univers matèria, vida, esperit Déu seria la culminació d’aquest procés Escriví Moral Order and Progress 1888, Space, Time and Deity 1920 i Beauty and Other Forms of Value 1933
Jean-Baptiste le Rond D’Alembert
Filosofia
Enciclopedista francès.
Fill natural del cavaller Destouches i de Madame de Tencin El 1739 publicà una Mémoire sur le calcul intégral , que li valgué d’ésser admès el 1741 a l’Académie des Sciences Dos anys més tard publicà la seva obra fonamental, Traité de dynamique Continuà dedicant-se a les investigacions científiques Recherches sur les équinoxes 1749, Essai d’une nouvelle théorie sur la résistance des fluides 1752, els resultats de les quals foren publicats en Opuscules mathématiques 1761-80, 8 vols, on també figuren la Théorie générale des vents i diverses memòries sobre el càlcul de probabilitats i sobre la…
Francesc Alegre
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a ciutadà honrat Havia estat nomenat el 1479, tot i l’oposició de la cort, cònsol de catalans a Palerm i ocupà alguns càrrecs del consell barceloní del 1480 al 1486 És considerat el darrer representant de l’humanisme català a Barcelona Es conserven quatre obres originals seves, pertanyents al gènere allegoricosentimental, d’estructura retòrica i escrites sota la influència dels italians i, a través d’ells, dels clàssics En el Somni recitant lo procés d’una qüestió enamorada , la més interessant, Amor presideix un…
,