Resultats de la cerca

Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945

Primer marquès de Valdegamas, era descendent d’Hernán Cortés Recomanat a Madrid pel poeta Quintana, es donà a conèixer políticament el 1832 amb una Memoria sobre la situación actual de la monarquía , en la qual propugnava un institucionalisme moderat en l’estil de la carta atorgada francesa, i que per la seva oportunitat li valgué un càrrec al ministeri de gràcia i justícia Més lligat a la corona que al liberalisme, s’oposà a les idees progressistes, en especial després del motí de la Granja i de la promulgació de la Constitució del 1837, i per combatre-les fundà el periòdic El Porvenir amb…

Publicà, entre altres obres pedagògiques, Curso de metafísica 1881, Método de enseñanza de lengua hebrea 1881 i Diccionario de la lengua castellana 1890, amb correspondència catalana

A Lió treballà com a impressor Acusat d’heretgia, fou condemnat i cremat a París Escriví Second enfer 1544, contra la Inquisició, i Manière de bien traduire d’une langue en l’autre 1540 La seva obra més important, però, és Comentarii linguae latinae 1536-38 És també autor de poemes Carmina 1534-38 i Cantique sur la désolation et la consolation 1546

Fou deixeble d’ Antístenes , i hom el pot considerar com a màxim exponent de l’ escola cínica En són conegudes anècdotes molt diverses que posen en relleu el seu anticonvencionalisme social i àdhuc la seva extravagància

Contemporani d’Anaxàgores, compartí moltes de les tesis defensades per aquest Considerava l’aire com l’element primordial al qual es podien reduir tots els éssers, tant animats com inanimats Per aquest motiu li atorgà un caràcter diví Es conserven alguns fragments de l’obra De la Natura , l’únic escrit que se li atribueix amb seguretat

Fou deixeble d’Euclides i un dels membres més destacats de l’escola de Mègara És especialment conegut per haver desenvolupat una forma de la implicació, en la qual el concepte de possibilitat s’identifica amb el de realitat

Difongué la doctrina cínica per l’Imperi Escriví Εψβοικόέ , sobre l’economia de Grècia, i Τροικόέ , sobre la guerra de Troia, i vuitanta discursos

Professor a Munic i a Darmstadt, estudià les relacions de la filosofia amb la ciència i denuncià com a falta fonamental de la ciència actual la substitució de models intuïtius i mecànics per simbolitzacions D’altra banda, la seva crítica sobre les bases de la ciència moderna ha influït en la fonamentació de la lògica i la matemàtica El seu mètode operativista-constructivista pretén d’assimilar el millor del neopositivisme sense refusar, però, la idea que el coneixement filosòfic té entitat per ell mateix Entre els seus nombrosos treballs cal remarcar Grenzen und Ziele der Wissenschaft ‘Límits…

Té un lloc privilegiat en la Illustració francesa Juntament amb Voltaire, fou l’esperit més crític de la França anterior a la Revolució Francesa Al principi de la seva carrera literària feu, en pocs anys, una traducció de Shaftesbury Essai sur le mérite et la vertu , 1745, un conte filosòfic i llibertí Les bijoux indiscrets , 1747 i un resum de l’evolució del seu pensament del deisme a l’escepticisme i al materialisme ateu Lettre sur les aveugles à l’usage de ceux qui voient, 1749, obra a causa de la qual fou empresonat a Vincennes Però l’obra que ocupà tota la seva vida fou la direcció de…