Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
temptació
Filosofia
Religió
Amb valor subjectiu, estat del qui experimenta l’atracció d’una conducta que contrasta amb els ideals de la pròpia convicció moral o religiosa.
Tots els sistemes ètics i religiosos consideren que no és pecat de sentir temptacions, sinó únicament de consentir-hi fins al punt que els evangelis narren les temptacions de Crist, i la tradició cristiana, reflectida en l’art, recorda especialment les de sant Antoni
temptació
Filosofia
Religió
Prova a la qual és sotmès l’ésser lliure per a conèixer la capacitat de regir-se per la llei moral o religiosa.
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
temporalitat
Filosofia
Amb relació a l’home, estructura ontologicoexistencial de l’ésser humà en virtut de la qual el caràcter temporal d’aquest es fa consciència del temps i, així, obre la persona al futur, per tal com la vincula a un passat; entre aquests dos moments hi ha el seu present.
Subratllada ja des de Kant, la temporalitat ha assolit el paper de gran categoria filosòfica al s XX, sobretot en l’existencialisme heideggerià
teleològic | teleològica
supòsit
Filosofia
En l’escolàstica, substància perfectament subsistent per si mateixa i incomunicable.
Es diferencia de la natura pel fet que aquesta constitueix el supòsit en espècie, mentre que el supòsit —com allò que té natura— constitueix més aviat l’individu concret
superhome
Filosofia
Tipus nou d’humanitat, enunciat primer per Goethe, però definitivament caracteritzat per Nietzsche com a ideal ètic, ‘‘més enllà del bé i del mal’’, al qual l’home actual ha de tendir, després de la ‘‘mort de Déu’’ com a realització de la llibertat, de la fidelitat a la terra i de la voluntat de poder.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina