Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
intel·lectualisme
Filosofia
Doctrina que, en l’ordre especulatiu o en el pràctic, assigna un paper preponderant o exclusiu a la intel·ligència.
Aquest terme, que en filosofia sol ésser substituït pel de racionalisme, és emprat, sobretot en psicologia i en ètica, en contraposició al voluntarisme i al pragmatisme
intel·lecte
Filosofia
Facultat superior del coneixement, oposada a la sensació i a la intuïció.
L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand
causa instrumental
Filosofia
Allò que serveix de mitjà per a la producció d’un efecte.
S'estén, normalment, sota l’acció d’una causa eficient o d’un agent
idees innates
Filosofia
Idees o principis que, segons l’innatisme, són connaturals a l’intel·lecte humà, no derivats de l’experiència.
innat | innata
Filosofia
Dit d’allò que és connatural a un ésser, que no és adquirit mitjançant l’experiència.
infinit
Filosofia
Dit de l’ésser que no té límit en la seva perfecció pròpia.
En l’escolàstica hom solia distingir entre l' infinit categoremàtic o actual com és el cas de Déu i l' infinit sincategoremàtic , o potencial, el qual pot ésser-ho per addició o sostracció el nombre, per successió el temps o per divisió el continu