Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
indeterminisme
Filosofia
Doctrina segons la qual res no és produït necessàriament, o almenys alguns fets escapen a la necessitat.
En un pla psicològic i moral es tradueix en la defensa del lliure albir o en l’afirmació que les opcions volitives si més no, algunes no són sotmeses a necessitat causal de cap ordre
imperatiu
Filosofia
Forma en què hom expressa els manaments ètics.
L’imperatiu pot ésser singular o universal i —segons Kant— hipotètic o categòric
immoralisme
Filosofia
Sistema o actitud que s’oposa a una determinada moral.
Cal distingir-lo de l'amoralisme
immanentisme
Filosofia
Doctrina que nega la realitat transcendent i considera l’absolut enclòs en l’ésser concret i limitat.
immanència
Filosofia
Qualitat del que és inherent a un éssers o a un conjunt d’éssers i no és el resultat d’una acció exterior a ells.
Aquest terme és entès i definit correlativament amb el de transcendència Seguint Kant, que identifica la immanència amb el caràcter de tot allò que cau dins els límits de l’experiència possible, la filosofia moderna tendeix a negar tot el que, per definició —com és el cas del transcendent com a tal—, cau fora d’aquesta experiència possible L’esforç de la filosofia cristiana per tal d’eludir el carreró sense sortida que comporta una afirmació absoluta de la transcendència de Déu ha insistit sempre, alhora, en la simultània immanència del creador respecte al món
idealisme
Filosofia
Tendència o principi fonamental d’interpretació que redueix l’existència al pensament i confereix l’atribut de la realitat només a allò que apareix en la consciència.
Té la consciència, o el jo, com a punt de partença i punt focal Per això, sol comportar una forta càrrega epistemològica Kant, els postulats de la qual menen, invertits, a un plantejament metafísic idealisme alemany posterior quan passa de l’enunciat que “només si l’ésser és donat a la consciència és possible el coneixement” a l’asserció que “l’ésser és determinació de la consciència” El terme “idealisme” començà d’ésser emprat a la darreria del s XVII per a designar tant les doctrines de Descartes i Locke, per exemple, que donaven un estatut subjectiu a les idees i instauraren, així, el…
idea
Filosofia
Psicologia
Representació intel·lectual d’una cosa, concepte entès com a acte o objecte del pensament, no com a terme lògic.
Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les idees han estat…