Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
escola pitagòrica
Filosofia
Escola formada per Pitàgores i els seus deixebles, el conjunt doctrinal de la qual és conegut amb el nom de pitagorisme.
procés
Filosofia
Seguit de fenòmens, estats, formes, etc, pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d’aquest.
Arrelat d’una manera primordial en el camp de les ciències, el concepte de procés, contraposat a la idea de substància entesa en un sentit estàtic, ha conegut des del s XVIII una ascendència filosòfica molt notable, relacionada amb l’ascendència de doctrines com la de l’evolució, per part de pensadors tant idealistes i espirituals com, sobretot, materialistes El procés, tanmateix, pot ésser de signe positiu i ascendent procés de creixement o negatiu i descendent procés de degradació, a diferència del desenvolupament , que és un procés de sentit sempre positiu, i del progrés , entès com a…
probabilisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina moral, desenvolupada al segle XVII sobretot pels jesuïtes, tot seguint el dominicà B.Medina (1528-80), segons la qual hom pot seguir una opinió probable en qüestions ètiques malgrat que hi hagi també una altra opinió més probable.
Intent de superar els problemes que planteja una aplicació rígida dels principis i les veritats morals, el probabilisme ha d’ésser situat com a equivalent de la casuística i del probabiliorisme
principi darrer
Filosofia
Cristianisme
Déu com a causa de l’Univers, del qual és el creador, el conservador i l’ordenador o que li dóna sentit.
presocràtic
Filosofia
Nom genèric amb què són coneguts tots i cadascun dels filòsofs grecs anteriors a Sòcrates (s. VI-V aC).
En destaquen els membres de les anomenades escoles jònica, pitagòrica pitagorisme i d'Elea, així com els pluralistes pluralisme 1 2 i sofistes sofística, bé que bona part dels pensadors integrants d’aquests dos darrers grups són contemporanis de Sòcrates o àdhuc posteriors Els presocràtics, en general, intentaren d’explicar científicament, tot marginant el mite, la constitució fonamental i el canvi de la natura Bé que no se'n conserva cap text original, hom pot estimar el pensament presocràtic a partir dels diversos fragments, recollits per HDiels i WKranz, que citaren en llurs obres filòsofs…
presència
Filosofia
Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.
presciència
Filosofia
Cristianisme
Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur, inclòs, més particularment, el sentit en què es determinaran les opcions lliures de l’home.
Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta
premi
Filosofia
Cristianisme
Contraposat a càstig, recompensa eterna consecutiva al comportament virtuós, que hom troba en totes les concepcions eticoreligioses que proposen una solució escatològica als problemes de la vida i reclamen un judici final.
El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia