Resultats de la cerca

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Tenia un fill i una filla casats en terres catalanes El seu comentari a Ester és datat a Mallorca, on residí sis mesos, i el seu testament moral, dedicat al seu fill, és datat a València, abans d’emprendre un viatge Escriví una trentena de llibres, entre els quals hi ha comentaris bíblics, un diccionari hebreu, un comentari al Moré Nebukim de Maimònides i un recull de sentències moralitzants

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Fou deixeble de Ḥasday Cresques i rabí a Daroca i Calataiud Participà activament en la disputa de Tortosa com a delegat de l’aljama de Daroca o de la de Monreal, segons el Šebeṭ Yĕhudà Resident a Sòria, hi escriví el Séfer ha-'Iqqarim ‘Llibre dels fonaments de la fe’, la seva única obra, molt divulgada perquè hi ofereix una visió coherent del judaisme llimant-lo dels caires per on aleshores era atacat en el pla ideològic Entre altres coses, redueix a tres els dogmes del judaisme fixats per Maimònides existència de Déu, doctrina revelada i premi o càstig en la vida futura segons la conducta…

El 1342 habitava a Alcolea de Cinca Publicà un llibre en defensa de Maimònides i altres escrits de filosofia La seva fama, però, li ve dels seus erudits i clars comentaris al Talmud

Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat moralitzant…

Accentuà la tendència pràctica del confucianisme del seu temps subratllant la importància de les “sis arts” i l’exercici físic i militar i menyspreant les qüestions llibresques Li Gong, el seu deixeble, en continuà les idees

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Format en el budisme, el xintoisme i el confucianisme, fou un dels mestres de més anomenada i el primer que exposà sistemàticament les missions i les obligacions dels samurais El seu pensament, conegut per bushido ‘camí del guerrer’, constituí el guiatge militar des del període Tokugawa 1603-1867 fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, en el qual s’inspiraren no solament els samurais en llur rebellió contra el shogunat 1702, sinó sobretot els nacionalistes del s XIX