Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
noümènic | noümènica
noümen
Filosofia
En la filosofia de Kant, per oposició al fenomen, l’objecte de l’enteniment, pensat per aquest com a real i àdhuc com a condició de possibilitat del coneixement fenomènic, però que resta fora de tota experiència sensible possible.
Bé que sovint hom identifica noümen i “cosa en si”, Kant mateix distingí sempre entre l’un i l’altra
no-res
Filosofia
Concepte límit amb què hom significa la negació absoluta, l’absència de l’ésser, la no-existència o la destrucció de tot ésser.
El problema del no-res ha estat plantejat àdhuc en una filosofia com la grega, que pot ésser definida com la filosofia el punt de partida de la qual és l’ésser mateix qüestions com la del sentit de la negació, la del buit o la de la matèria com a principi de pura indeterminació impliquen la pregunta pel no-res, bé que aquest, com a tal, no sigui pròpiament cognoscible només l’ésser és, i és cognoscible del no-res no surt res ni hom pugui parlar pròpiament d’ell hom parla del no-res amb referència només a l’ésser El creacionisme cristià suposà tanmateix una accentuació de la positivitat del no…
noosfera
Filosofia
En alguns sistemes filosòfics, generalment de caràcter cosmològic, àmbit de l’enteniment, entès com a unitat suprapersonal i imaginat sovint com a entitat real i viva.
noologia
Filosofia
Terme emprat per alguns pensadors, a partir del s. XVII, que significa tant ‘‘ciència dels (primers) principis’’ —equivalent i alhora prèvia a la metafísica— com en general ‘‘ciència de l’esperit’’ —entès com a enteniment (subjecte cognoscent)— i que equival a la psicologia i la gnoseologia.
nominalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica defensada primerament per Roscelin i Abelard, enfront del realista Guillem de Champeaux (s. XIII), i després per Guillem d’Occam, enfront, sobretot, del formalisme de J.Duns Escot (s. XIV).
Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat…
no-jo
Filosofia
En l’idealisme, sobretot en el de Fichte, l’objecte, o món, com a contraposat al subjecte, o jo transcendental, i posat per ell.