Resultats de la cerca

La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una…

Aquest concepte implica la visió tradicional grega de l’ànima, on aquesta és vista com una taula rasa Més modernament, sobretot amb David Hume, s’han distingit les impressions i les idees Les impressions tenen més vivacitat que les idees, i aquelles es poden dividir en impressions de sensació i impressions de reflexió Quan hom reflexiona es té percepció de les sensacions, però aquestes són menys vives que les impressions de sensació

En especial GWFHegel tractà del tema del coneixement immediat a la Fenomenologia de l’esperit , on dóna a conèixer que l’immediat té un caràcter absolut que consisteix en la inseparabilitat entre el pensar i l’absolut L’immediat no és allò que s’obté a partir de la reflexió, i que per tant és sempre inacabat, sinó un coneixement que conclou, que té un final L’immediat és el coneixement adquirit sense cap instrument, sense mediació A allò conegut de forma immediata no li falta res ni li sobra res, per tant té un caràcter absolut

Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…

Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós com a reducció racional del contingut revelat o àdhuc irreligiós com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel

Quant a les qüestions filosòfiques que la dimensió motivacional dels actes humans planteja, la més important és el valor i el paper que hom atribueix als motius com a factors integrants i intrínsecs de la mateixa llibertat A aquest respecte les posicions filosòfiques relatives a la importància dels motius que intervenen en tot acte lliure van des de la de l’afirmació que tota elecció segueix el motiu o els motius més forts o millors fins a la d’una reducció dels motius com a simples elements concomitants o àdhuc condicionants, però mai no determinants, de la decisió concreta Cal remarcar, d’…

Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats El…

Kant oposà la metodologia al conjunt de la lògica en dividir, d’una banda, l’estètica i la lògica transcendentals, les quals tenen per objecte analitzar el valor dels materials amb els quals hom coneix per tal de determinar els usos que li són propis i els que no, i de l’altra, la metodologia transcendental, que té per objecte escollir, entre els diversos usos que en poden ésser fets, aquell que satisfaci millor les necessitats intellectuals