Resultats de la cerca
Es mostren 2173 resultats
cercle de Viena
Lògica
Filosofia
Escola lògica, sorgida a Viena vers el 1910 com a reacció contra les especulacions idealistes i afins (com les de les anomenades ciències de l’esperit) dels decennis precedents i decidida a establir una filosofia científica —i una corresponent concepció científica del món—, centrada en l’anàlisi del llenguatge i que derivà cap a un positivisme i un empirisme lògics.
Hereva de la tradició empirista i nominalista —d’Occam a Russell, passant sobretot per Hume— i de la filosofia d’Ernst Mach, fou iniciada per Hans Hahn 1880-1934 i Otto Neurath , entre altres, i establerta definitivament amb l’arribada a Viena de Moritz Schlick , el 1922, i de Rudolf Carnap , el 1926 s’hi incorporaren també aviat científics de les més diverses especialitats KGödel i HKelsen, KMenger, Rvon Mises, ESchrödinger, ESilzel i hi acudiren a formar-se destacades figures nord-americanes Wvan Quine, ENagel i CWMorris Herbet Feigl 1902 difongué l’expressió “positivisme lògic” com a…
cercle de Varsòvia
Lògica
Filosofia
Escola lògica, amb seu a Varsòvia i Lwów (actual L’viv), desenvolupada sobretot entre la Primera Guerra Mundial i la Segona.
Els seus membres es caracteritzen per un estudi de la lògica moderna marcat per una tendència deductivista extrema i una inclinació al positivisme lògic o a l’empirisme científic En són representants destacats, juntament amb Jan Łukasiewicz i el seu deixeble Alfred Tarski , Zygmunt Zawirski 1882-1948, Lenon Chwistek 1884-1944 i Stanislaw Leśniewski 1886-1939, així com Tadeusz Kotarbiński 1886-1981, preocupat també pels problemes de la teoria del coneixement i de la metodologia de les ciències L’iniciador de l’escola fou pròpiament el vienès Kazimierz Twardowski 1866-1938, del qual foren…
fisicoteologia
Filosofia
Doctrina que relaciona la perfecció del món amb l’existència de Déu.
La fisicoteologia es desenvolupà principalment a França, Anglaterra i Alemanya durant el primer període de la Illustració
fisicalisme
Filosofia
Doctrina neopositivista segons la qual l’únic criteri de veritat és la verificació positiva i empírica.
En són els principals representants Otto Neurath i Rudolf Carnap
finalisme
Filosofia
Doctrina que explica la realitat, l’existència i l’estructura del món, l’actuació humana en el món i el sentit de la història com a ordenats i orientats amb vista a un fi o a una sèrie de fins determinats.
En general, el finalisme pot ésser contraposat al mecanicisme , com a forma més comuna del que hom anomena causalisme explicació de la realitat a partir de la causalitat eficient així, hom pot agrupar les filosofies d’Anaxàgores, Plató i Aristòtil, entre altres, i el providencialisme com a sistemes finalistes, i Demòcrit, Descartes i Spinoza com a filòsofs causalistes i, àdhuc, mecanicistes Intents d’harmonitzar ambdues orientacions són els efectuats, per exemple, per Leibniz i Lotze Ara bé, ni els filòsofs finalistes renuncien a la causalitat ni els causalistes o mecanicistes exclouen…
filosofia
Filosofia
Doctrina desenvolupada, sistemàticament o no, per un filòsof o un conjunt de filòsofs, o pròpia d’una tendència, d’una època, etc.
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
filòsof | filòsofa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina