Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
positivisme
Filosofia
Corrent filosòfic que sorgí, a França i a Anglaterra, vers els anys trenta del segle XIX.
Es difongué ràpidament als altres països europeus, constituint un dels moviments ideològics més vigorosos de tota la resta del segle, i es caracteritza per un decidit empirisme segons el qual l’única realitat i l’únic coneixement positius corresponen als fenòmens observables, al qual contribuí tant l’antimetafisicisme de Hume i àdhuc del kantisme, com el progrés enlluernador de les ciències naturals i de la tècnica que és a la base de la consolidació i el desenvolupament de la moderna societat industrial burgeso-liberal Típicament representat per A Comte, iniciador de la sociologia, el…
Joan Bassols
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof franciscà, anomenat doctor ordinatissimus
.
Fou el deixeble predilecte de Duns Escot a París Sembla que es doctorà també en medicina i fou professor a París i a Reims Escriví Commentarium in quatuor libros Sententiarum París 1516-17, obra de la qual es conserven molt pocs exemplars, i els llibres perduts Miscellanea philosophica et medica i Loci philosophici Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits mons, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors
fisicoteologia
Filosofia
Doctrina que relaciona la perfecció del món amb l’existència de Déu.
La fisicoteologia es desenvolupà principalment a França, Anglaterra i Alemanya durant el primer període de la Illustració
Manuel Crisoloras
Filosofia
Humanista bizantí.
Ambaixador de Manuel II Paleòleg a Roma, Venècia, Anglaterra i París Establí escoles de cultura grega a Florència i a Constantinoble i ensenyà a Milà i a Pavia Convertit al catolicisme i nomenat cardenal, participà en el concili de Constança Traduí al llatí la República de Plató
Giacomo Aconzio
Filosofia
Filòsof italià, enginyer de professió.
Defensà el protestantisme Es refugià a Suïssa, després a Estrasburg i finalment Anglaterra, on fou protegit per la reina Elisabet Precursor de Descartes, propugnà la necessitat de l’estudi del mètode De methodo , 1558 Era partidari de la pau religiosa i de la superació de les diferències dogmàtiques Stratagematae Satanae , 1565
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les…
Polidoro Vergilio
Filosofia
Humanista italià.
Residí molts anys a Anglaterra, on es posà en contacte amb els humanistes anglesos i féu amistat, entre d’altres, amb Thomas More El 1508 fou nomenat ardiaca de Galles De les seves obres cal distingir el Proverbiorum libellus 1498, el De rerum inventoribus 1499 i, sobretot, la monumental Anglicae historiae libri XXVI 1546-51
Isaac Casaubon
Filosofia
Cristianisme
Humanista protestant suís.
Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència
Louis-Émile Ménard
Filosofia
Literatura francesa
Química
Poeta, filòsof, químic i crític d’art francès.
S'hagué d’exiliar a Bèlgica i a Anglaterra, a causa de les seves idees democràtiques Descobrí el collodió 1846 Escriví La morale avant les philosophes i Études sur les origines du christianisme Admirador de l’hellenisme i conreador d’un tipus de poesia pessimista, publicà Prométhée délivré 1843, Poèmes 1855 i Fleur de toutes saisons 1877, amb el pseudònim de Lde Senneville , i Rêveries d’un païen mystique 1876, recull en vers i en prosa
John Florio
Filosofia
Humanista anglès.
Era fill de pare italià, protestant refugiat a Anglaterra Professor de llengües a Oxford, fou amic de Giordano Bruno Fou lector i professor d’italià a la cort de Jaume I Les seves obres més importants són un diccionari anglès-italià Worlde of Wordes , 1598 Queen Anna's New World of Words , 1611, edició augmentada, molt estimable, i la traducció anglesa 1603 dels assaigs de Montaigne, exemple òptim de prosa i origen de l’assaig anglès Introduí el Renaixement italià a la cort d’Elisabet I