Resultats de la cerca

Estudià al Trinity College de Dublín, d’on més tard fou professor 1707-24, fins que el 1724 se n'anà a les Bermudes amb el projecte d’instituir una escola missionera Fracassat en el seu intent, tornà a Europa i fou nomenat bisbe de Cloyne 1734 Les tesis capitals del seu pensament foren formulades i desenvolupades els anys de jovenesa Essay towards a New Theory of Vision , la primera part dels Principles of Human Knowledge i Three Dialogues between Hylas and Philonus aparegueren entre el 1709 i el 1713 La seva filosofia, de trets aparentment contradictoris, s’estructura entorn d’una anàlisi…

Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres

Professor a la Universitat d’Aberdeen, publicà Essay on Truth 1770 com a defensa de la religió i la moral cristianes contra l’escepticisme de Berkeley i Hume El seu poema The Minstrel 1771-74 exercí una gran influència i és considerat un dels precedents del Romanticisme Escriví també un diari de les seves experiències literàries a Londres

Representa una reacció, més sentimental que filosòfica, contra les conseqüències del sensisme de Locke, de la cosmologia de Berkeley i de l’escepticisme de Hume Té per norma suprema el common sense ‘sentit comú’, i els seus temes se centren en la gnoseologia i la moral En són els representants més destacats Thomas Reid, James Beattie, Dugald Stewart i James Oswald L’escola influí, als Països Catalans, en pensadors com Ramon Martí d’Eixalà, Francesc Xavier Llorens i Barba i Jaume Balmes

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

El terme fou introduït en el llenguatge filosòfic per Kant Juntament amb aquesta denominació, d’ús preferent en els manuals neoscolàstics antigament hom en deia logica maior , hom utilitza indistintament els termes de gnoseologia , epistemologia, teoria del coneixement i, àdhuc, criteriologia La consideració del coneixement com a problema filosòfic central és relativament recent Locke, Leibniz, Berkeley, Hume, etc, bé que hom pot trobar reflexions epistemològiques disperses en filòsofs de l’antiguitat i de l’edat mitjana A partir del sistema kantià restaren assentats els…

Obtingué el doctorat a la Universitat d’Oxford i és professor de filosofia a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley Es dedicà a l’estudi del llenguatge, especialment la parla, com una forma de conducta governada per regles A partir del 1976 la filosofia de la ment ocupà el centre del seu interès Amb la seva obra Intentionality 1983 plantejà una teoria sobre el contingut dels estats i els esdeveniments mentals Criticà l’assimilació, per part d’alguns pensadors, de la ment humana amb els ordinadors i s’interessà per problemes morals, particularment per l’anàlisi de les…