Resultats de la cerca

Fou professor a París 1276-92, i collaborà amb Étienne Tempier en la condemnació de l’averroisme 1277 Oposà l’augustinisme al tomisme, i proclamà l’absoluta superioritat de la voluntat per damunt de l’enteniment Escriví una Summa theologica , inacabada, i quinze Quodlibeta 1276-91

Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró

Formen una sèrie monogràfica, parallela a les Memòries de la Secció Historicoarqueològica i als Arxius de la Secció de Ciències Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer

Fill d’un pastor, ensenyà grec a Ginebra 1582, Montpeller 1595 i Lió 1598 Enric IV el cridà a París 1599 com a bibliotecari reial El 1610 s’establí a Anglaterra, on fou protegit per Jaume I, que l’utilitzà com a pamfletari religiós, especialment contra els jesuïtes Edità autors grecs i llatins Té un gran interès la seva correspondència

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…

Fou confessor de Margarida Beaufort, mare d’Enric VII d’Anglaterra, i amic d’Erasme i de Thomas More Bisbe de Rochester 1504, en començar la reforma protestant es destacà com a controversista, principalment amb el tractat De Veritate Corporis et Sanguinis Christi in Eucharistia 1527 La seva defensa de Caterina d’Aragó i la negativa a reconèixer l’acta de successió en determinaren l’empresonament 1534, durant el qual fou creat cardenal 1535, i el seu refús de l’acta de supremacia el portà a ésser acusat de traïció, i fou decapitat Fou canonitzat el 1935 La seva festa se celebra el…

Educat en el protestantisme més auster, estudià grec i teologia Gaudí del favor de Joana D’Albret i d’Enric IV El 1593 es convertí al catolicisme, per la qual cosa perdé el favor del rei Reduït a la misèria, es lliurà a un fervorós apostolat en defensa del catolicisme i en contra de les teories calvinistes Traduí Homer, l' Organon aristotèlic, Hesíode, etc També escriví unes Méditations sur les Psaumes 1588 i la Déclaration , on justifica la seva conversió Excellí, però, en el conreu de la poesia sonets, algunes estances i cançons i dos poemes religiosos en els quals manifesta,…

Preceptor del comanador de Montesa Enric de Borja, per a qui escriví el Colloquium cui titulus Paedapechtia València, 1536 sobre la guerra entre Carles V i Francesc I de França Catedràtic d’oratòria a la Universitat de València des del 1535, hi introduí com a text escolar un compendi del De copia uerborum d’Erasme, que edità a València el 1548 És autor de diversos discursos acadèmics en elogi de les ciències i de les lletres i en pro de la dignitat humana i universitària, com ara De re litteraria asseranda oratio València,1534, en què lloa Joan Salaia , i De scientiarum et Academia Valentinae…

Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem…