Resultats de la cerca

Fill de Gabriel Palma de Fontes Doctor en teologia, participà en el concili de Trento Defensà la religió catòlica a Flandes i per això fou perseguit aconsellà a Felip II que manés retornar a la península Ibèrica els estudiants que estudiaven a Flandes Fou el primer canonge lectoral 1564 de la recentment creada catedral d’Oriola Felip II el reclamà a la cort, on li encarregà la traducció al llatí d’algunes obres gregues de sant Atanasi que es trobaven, en mal estat, a la biblioteca d’El Escorial

Entrà a l’orde dels predicadors després d’haver fet estudis de filosofia, teologia i llengües clàssiques Intervingué en política defensant la candidatura de Felip II de Castella com a rei de Portugal Cal esmentar, entre els seus escrits, De nobilitate civili et christiana 1542, De iustitia coelesti 1564, De regis institutione et disciplina 1572 i De vera sapientia 1578

Estudià a Salamanca i a París, on es doctorà en teologia Fou preceptor de Felip II de Castella i catedràtic de teologia a la Universitat d’Alcalá Seguidor del corrent aristotèlic, s’oposà a la metodologia lullista i al nominalisme In posteriora analitica commentarius , Alcalá 1528 Publicà prop de vint-i-cinc obres entre traduccions i opuscles, preferentment sobre física i lògica

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…

Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma

Franciscà 1595, a les universitats d’Alcalá, Valladolid i Salamanca recollí testimoniatges favorables a la doctrina lulliana, i també a Madrid 1610, prop de la inquisició Els jurats de Mallorca l’enviaren 1611 a Roma per tal de defensar la causa lulliana Hi escriví sobre exegesi bíblica, Paraphrastica expositio primi capitis Evangelii secundum Joannem 1612 i, sobretot, el Memoriale collationis seu comprobationis centum articulorum lullianorum per F Nicolaum Eimeric in suo olim Directorio compilatum 1614, la més sòlida protesta contra Eimeric De tornada a Mallorca, fou enviat a la cort de…

Participà en el concili de Trento com a teòleg i professà llengües orientals al monestir d’El Escorial Felip II li confià l’edició de la Bíblia poliglota d’Anvers o Regia 1569-73, reedició, amb nous texts i estudis, de la Complutense Això li valgué d’ésser processat per la Inquisició, i absolt gràcies a la defensa de Juan de Mariana Escriví obres d’exegesi bíblica, com la Paráfrasis del Cantar de los Cantares , i tractats de filosofia i teologia Historia Naturae , 1601, etc Notable llatinista, és autor de Rethoricarum libri III , poema didàctic, Hymni et saecula 1593 i d’una…

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar…

Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia Fou canonge de la catedral de València 1076 i un notable predicador el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V llegida a la catedral Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae 1693 i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones 1697 Es…